Mecanismes de Defensa, Relacions Humanes i Psicopatologia

Mecanismes de Defensa

Repressió: La ment, per no suportar l’ansietat que produeix un fet, el reprimeix i l’envia a l’inconscient, com si no existís. Però allò reprimit acabarà sortint per una banda o altra i pot sortir a través de símptomes que normalment produeixen dolor.

Un excés de repressió o poca repressió seria dolent per a la nostra psique.

Intel·lectualització/Racionalització: Donar explicacions intel·lectuals/racionals per evitar o no sentir el dolor davant del fet. Aquesta explicació ens la donem nosaltres mateixos. Un excés d’intel·lectualització o racionalització pot portar a un estat pitjor perquè darrere d’això hi ha una vivència latent dolorosa.

Formació Reactiva: Fer exactament el contrari al que la teva emoció o sentiment més pur voldria fer. Converteixo allò que tinc por a no tenir por (inconscientment).

Dissociació: Quan una vivència causa dany emocional excessiu tenim tendència a separar o aparcar el fet, momentàniament. És quan diem “no vull parlar d’això perquè em fa mal”, però s’hi pot accedir posteriorment. Freud no el considerava com a mecanisme de defensa.

Negació: Ens neguem a nosaltres mateixos, no a l’altre, el que està passant. El cap processa una vivència com si aquesta no hagués passat, es nega amb insistència. Si ho sabem i, tot i així, ho neguem no és negació. La negació es pot veure de dues maneres diferents: Activa o silent.

Projecció: És atribuir en una altra persona allò que no puc veure en mi, veure els defectes en els altres que no veig en mi mateix, no els considero com a meus perquè no podria suportar-ho, per això diem que és l’altre qui ho té. EX: l’agressor acostuma a projectar la culpa a la víctima, dient “és culpa teva que em poses nerviós”.

Identificació Projectiva: La persona fa sentir culpable a l’altra persona. Projectar en l’altre allò que un no vol en un mateix, alhora, l’altre s’identifica amb aquesta projecció. Per exemple, el maltractador fa creure a la víctima que és culpa seva i, la víctima, s’identifica amb la projecció considerant que ha estat culpa seva realment. Quan es produeix aquesta identificació pot derivar en tres casos diferents: que la persona es trobi afectada de per vida sentint-se menyspreada, se supera la situació i es dedica a ajudar als demés o es converteix en agressor.

Relacions Humanes i Psicopatologia

Personalitat sana: La persona sana sap que pot fer mal a l’altre, és capaç de crear vincles afectius sòlids, per tant és capaç de sentir els dols. Entenem el patiment perquè també entenem el nostre patiment. La capacitat d’estar sol és indicatiu de bona salut mental.

Personalitat Evitativa: Persona que vol, necessita i li interessa la gent però li costa, li incomoda la relació amb les persones. Per tant, tendeix a evitar les relacions amb els altres (acostuma a accentuar-se en grups).

El que pot fer que una persona tingui la tendència d’evitar la relació amb els altres pot produir vergonya, inseguretat, sensació de que estaràs en perill, et pot fer sentir inferior, no estar a l’altura, vulnerabilitat. Si no m’exposo a la relació amb els altres, no em sentiré així. A aquestes persones els hi costa demanar ajuda però tot i així poden arribar a demanar-ne.

Personalitat Paranoide: Atribueix la culpa del seu malestar als altres, es relaciona amb desconfiança perquè considera que s’ha de defensar dels demés, que el volen perjudicar, fer mal, enganyar. La gent és dolenta, “pensa malament i encertaràs, a mi no m’enganyes”. Pensen que “hi ha un complot cap a mi”, pensen que “s’ha de defensar dels altres, penso en mi i que els demés s’espavilin”. Quan és trastorn greu sempre estan a la grenya, projecten la seva paranoia i al final algú s’empipa i finalment acaba amenaçant, “què passa? Per què em mires?”. La part sana, la paranoia pot salvar vides, per por surts corrent.

Personalitat Esquizoide: Són difícils de modificar. No dóna cap valor a la relació humana afectiva. L'amor, tant per donar-lo com per rebre'l, no té lloc, no li interessa. Estableix relacions logístiques (mecàniques) no afectives. Relacions amb fredor amb nivell d'empatia baix.

Diferència entre l'evitatiu i l'esquizoide: L'evitatiu vol tenir amics, li fa vergonya, etc., l'esquizoide no té desig de tenir amics. Hi ha esquizoides que tenen relacions però no creen vincles (no fan dols). Segons el profe: Filobàtics: És una persona que es relaciona molt però no crea vincles afectius.

Personalitat Narcisista: Persona que només pensa en ell o només parla d’ell. Hi ha egocentrisme i egoisme. El narcisista té “tant amor per si mateix” que no pot estimar als demés i en realitat no es sent estimat per ningú, el narcisisme és una defensa per sentir-se superior. Fals amor cap a un mateix i necessitat de sentir-se perfecte i genial. Aquestes persones no es senten perfectes. Tenen carència afectiva. Ni estima ni espera ser estimat, però necessita dels altres per a que augmentin el seu ego. Acostuma a relacionar-se amb persones que l’afalaguin, i té la tendència a fer sentir als altres inferiors i a burlar-se dels altres. Anul·la a la persona amb la que es relaciona però la necessita per a ell escoltar les seves coses bones.

Narcisista de pell fina: desplega xuleria, necessito ser valorat, afalagat, però quan reconec que necessita als altres es trenca la cuirassa i es pot connectar amb la persona i es pot ajudar, per això li cal deprimir-se, adonar-se.

Narcisista de pell dura: no pot deprimir-se, per sortir del narcisisme és necessari deprimir-se, però el de pell dura no es pot permetre deprimir-se perquè s’autodestruirà. No pot reconèixer que ho ets. Porta molt malament les ferides, és proporcional al seu narcisisme, et considerarà un enemic.

Combinant narcisisme i esquizoide poden sortir més coses: psicòpata-sociòpata i pervers, al revés no té perquè.

Psicòpata: Tot psicòpata i tot pervers acostuma a ser narcisista i esquizoide, al revés no té perquè.

El psicòpata és una persona que fa mal als altres sabent que fa mal, per obtenir un benefici personal. Quin benefici? Econòmic, de poder.

El pervers és el mateix amb una variant afegida, la que empeny al pervers és el plaer de fer dany.

Diferència entre psicosi i neurosi: El neuròtic té consciència que està malament, té consciència de la realitat i en el cas de necessitar ajuda la demana. El neuròtic, encara que diferencia la realitat de la fantasia, escull de la realitat el que més s'ajusta a la fantasia. El psicòtic no diferencia realitat de fantasia. Colonitza la realitat amb la seva fantasia.

Trastorn Límit (Trastorn de Personalitat Límit)

Té tendència a l’actuació i substitueix el sentir i pensar perquè això li crea dolor. Té un buit en el self i per això actua. No tolera la frustració (normalment no se la permet) perquè el buit del self és com si se’l mengés, entra en un pou. El buit l’omple de qualsevol cosa: drogues, sexe, conductes de risc, que els ajuda a omplir buits perquè si para es deprimeix i si passa això cau al buit. Pot aparèixer quan hi ha pares molt infantils o perversos.

Autisme - TEA:

Es comunica però no amb els patrons habituals. És sensorial. No té reconeixement d’ell mateix.

Asperger: tipus de TEA. La variant més important és que poden ser persones sociables i es comuniquen, alguns fins i tot hipersociabilitat. Funcionament mental bastant al marge dels codis habituals (no els entenem gaire) perquè tenen una codificació pròpia, els hi costa entendre l’emocionalitat dels altres i també la pròpia. Creen personalitat concreta (pensament concret): no entenen les metàfores, bromes...).