Medicina Basada en Proves (MBP): Definició, Història i Etapes

Què és la Medicina Basada en Proves (MBP)?

Es tracta d'un corrent de la medicina que pretén basar la pràctica clínica en els coneixements científics més avançats i sòlidament provats.

Un dels seus fundadors, Dave Sackett, afirmava que es tractava de: "l'ús assenyat, constant i explícit de la millor informació científica en la presa de decisions mèdiques per a la cura de pacients individuals".

Història i Origen de la Medicina Basada en Proves

Aquest corrent sorgeix de la constatació de la paradoxa creada per la gran quantitat d'informació circulant. Es publica cada vegada un nombre més gran d'articles que apareixen en els milers de revistes biomèdiques, però com més informació hi ha, més dificultats existeixen per a discernir els treballs bons dels mediocres i també per a traslladar el coneixement fermament provat a la pràctica clínica.

Aquests temes van ser alguns dels que van preocupar els fundadors d'aquest moviment:

• Archie Cochrane (1909-1988): Va fer un estudi pioner sobre l'ús de l'estreptomicina en la curació de la tuberculosi, va publicar el seu manual Effectiveness and efficiency i va inspirar la creació de l'Organització Cochrane (Cochrane.org), destinada a desenvolupar moltes de les seves propostes.
• Un altre grup important va ser el dirigit per Dave Sackett a la Universitat de McMaster.

Els 4 Passos de la Medicina Basada en Proves (Sackett)

Segons Dave Sackett, els passos i objectius de la medicina basada en proves són els següents:

1. Formular bones preguntes que es puguin contestar adequadament.
2. Cercar tota la millor informació fiable possible.
3. Avaluació crítica de les proves per a estimar la seva validesa i utilitat.
4. Incorporació de les troballes a la pràctica i avaluació dels resultats obtinguts.

Les fases 1 i 2 han estat ja estudiades en altres temes del curs, i per això ens centrarem en els punts 3 i 4.

Etapa 1: Formulació de Preguntes i Hipòtesis

Per a la formulació, s'ha d'incorporar la perspectiva del pacient i definir amb precisió:

• El Qui: A quins pacients afecta?
• El Què: La teràpia en qüestió o l'exposició a un determinat fàrmac.
• El Resultat Desitjat Final: Reduir la mortalitat, millor qualitat de vida, reduir costos, etc.

(V. el tema dedicat al mètode científic i la formulació d'hipòtesis)

Etapa 2: Cerca d’Informació Científica

Lectura d'Articles i Bases de Dades

• Articles mèdics: Gran quantitat d'informació (milions d'articles disponibles, milers de revistes mèdiques són publicades cada mes).
• Bases de dades: Medline (anteriorment l'Index Medicus), etc.

Problemes en la Cerca d'Informació

Existeixen problemes terminològics, com ara la selecció de les paraules clau i els descriptors correctes. Hi ha diverses maneres d'interrogar: és més complex si es busca sobre un tema que si es busca sobre un autor o un article. Cal utilitzar cerques amb operadors lògics, etc.

(V. els temes dedicats a documentació en farmàcia així com el dedicat a la terminologia científica)

Etapa 3: Avaluació Crítica de l'Evidència

Hi ha diversos tipus d'estudis que suposen una jerarquia de proves. Els estudis més segurs són aquells que es basen en:

1. Revisions Sistemàtiques i Metaanàlisis (3.1)
2. Assaigs Clínics Controlats (3.2, han estat estudiats en un altre tema del curs)
3. Estudis Observacionals (3.3, estudis de cohorts, entre d'altres)