Medicina i Ciència Hel·lenística: Influències, Metges i Decadència

La Medicina Hel·lenística i les seves Influències

La medicina d'aquesta època estava molt influenciada per diversos factors:

1. L'activitat científica del Liceu.
2. L'escola Siciliana d'Empèdocles (especialment les disseccions).
3. El corpus hipocràtic.
4. Els coneixements que els egipcis tenien de les drogues.
5. El fet que es realitzaven pràctiques a l'hospital del Museu d'Alexandria.

Metges Destacats de l'Època Hel·lenística

Destaquen tres metges principals:

• Heròfil: Practicava disseccions, va relacionar el pols amb el batec del cor i va situar la intel·ligència al cervell.
• Erasístrat: Va estudiar el sistema nerviós i el sistema cardiovascular, sent el primer a descriure l'aorta.
• Claudi Galè: Durant molts anys va treballar com a metge en una escola de gladiadors. Ho va deixar, se'n va anar a Roma i va decidir que només tractaria nobles entre els seus clients (entre ells, Marc Aureli). Finalment, va relacionar l'orina amb l'activitat dels ronyons i va utilitzar la hidroteràpia com a cura.

La Decadència de la Ciència Hel·lenística

A finals del segle II aC, tota aquesta activitat científica va entrar en decadència. És cert que hi va haver activitat científica durant uns segles més, però no de la importància que s'havia vist fins aleshores.

Hipàtia d'Alexandria: L'Última Gran Filòsofa

Una de les últimes personalitats que podem destacar és Hipàtia d'Alexandria (370-415). Va ser matemàtica i astrònoma. Era professora de filosofia, matemàtiques i astronomia, però va acabar sent coneguda com la filòsofa.

La seva negativa a convertir-se al cristianisme va fer que fos brutalment assassinada l'any 415.

Causes de la Decadència Científica

Entre les causes de la decadència de la ciència, podem trobar diverses raons:

1. La deficiència d'instruments de mesura i medició de què disposaven. Per exemple, el telescopi no s'havia inventat, i s'utilitzaven lents rudimentàries.
2. El sistema de numeració grec era molt rudimentari. Caldria esperar el sistema indoaràbic perquè la ciència pogués progressar de nou.
3. La manca de relació entre el coneixement teòric i l'aprofitament pràctic; no hi havia connexió entre la ciència i la tecnologia. Per exemple, els nobles aristocràtics no volien treballar amb les mans, ja que deien que això era tasca d'esclaus.

Amb la filosofia i la ciència hel·lenística s'acaba el món antic. Aquesta saviesa va perviure en l'Imperi Romà, però no va ser recuperada plenament fins al Renaixement.