Membrana Cel·lular: Especialitzacions, Unions i Parets

Especialitzacions de la Membrana Cel·lular

Modificacions morfològiques superficials que no canvien el volum, però sí la superfície.

Microvellositats

Prolongacions de la membrana cel·lular que augmenten l'àrea d'intercanvi. Poden multiplicar fins a 25 vegades la capacitat d'absorció.

Invaginacions

Formació de profunds entrants. L'augment de superfície es justifica amb la gran quantitat de líquid que ha de transferir a la sang.

Confereixen polaritat a les cèl·lules.

Interdigitacions

Replecs membranosos entre cèl·lules veïnes que s'imbriquen, reforçant la unió.

Beines de Mielina

Replecs de la membrana de les cèl·lules de Schwann que recobreixen els axons d'algunes neurones.

Unions Cel·lulars

Unions no visibles al microscopi òptic.

• Unions Adherents o Desmosomes

  Abundants en teixits amb tensió mecànica.

  • Desmosomes en Banda

    Constituïts per filaments d'actina disposats a la part apical de la cèl·lula. Es comuniquen amb la cèl·lula veïna.

  • Desmosomes Puntuals

    Estructures complexes formades per la membrana cel·lular de les dues cèl·lules en contacte, separades per l'espai intercel·lular. Tenen plaques desmosòmiques (en forma de disc) a cada cèl·lula i de tonofilaments (de queratina).

  • Hemidesmosomes

    Semblants als desmosomes, però uneixen la membrana de les cèl·lules epitelials amb les del teixit conjuntiu.

• Unions Impermeables o Estretes

  Impedeixen el pas de molècules a través de les membranes (sense espai intercel·lular) quan es posen en contacte unes proteïnes específiques de la membrana de cada cèl·lula.

• Unions Comunicants o Gap Junctions

  Permeten el pas de molècules petites i hidrosolubles entre cèl·lules (cooperació metabòlica i elèctrica entre cèl·lules). Estan formades per proteïnes que sobresurten de la membrana i formen connexons.

Membranes de Secreció i Paret Cel·lular

Glicocàlix

Membrana de secreció de la cèl·lula animal que es renova contínuament. Està constituït per glicolípids i polisacàrids, i glicoproteïnes i proteoglicans. És difícil delimitar on acaba la membrana i on comença el glicocàlix.

Funcions del Glicocàlix

• Protector de la membrana, resistent a diferents substàncies (com alguns enzims);
• Absorbent, amb capacitat d'incorporar diferents substàncies;
• Intervenció en fenòmens de permeabilitat;
• Intervenció en processos enzimàtics;
• Intervenció en fenòmens d'adhesivitat cel·lular (només estableixen contacte les cèl·lules del mateix teixit, facilitant el reconeixement cel·lular);
• Intervenció en fenòmens de reconeixement cel·lular (antígens de superfície).

Paret Cel·lular

Estructura rígida, gruixuda i organitzada, present només a les cèl·lules vegetals i als fongs, formada per cel·lulosa o quitina. Configura la forma de la cèl·lula, però no l'aïlla. Forma part del glicocàlix i alhora és un exoesquelet per a les plantes superiors.

Estructura de la Paret Cel·lular

Es forma amb la intervenció de l'aparell de Golgi.

• Làmina Mitjana

  Constituïda per pectina, actuant com a ciment d'unió entre cèl·lules vegetals.

• Paret Cel·lular Primària

  Es forma abans de completar el creixement (en cèl·lules vives que no han perdut la capacitat de dividir-se). Conté reticle fibril·lar, pectina, proteïnes i enllaços covalents, formant una estructura resistent.

• Paret Cel·lular Secundària

  Present en cèl·lules adultes, situada entre la membrana plasmàtica i la paret cel·lular primària. Dona la forma i la funció definitiva a la cèl·lula.

Propietats de la Paret Cel·lular

• Escassa porositat, que restringeix el pas de macromolècules;
• Resistència a la tensió intercel·lular i turgència, responsable dels diversos moviments de la cèl·lula (rigidesa).

Funcions de la Paret Cel·lular

• Permet l'intercanvi de substàncies entre l'interior i l'exterior;
• Dona forma a la cèl·lula i restringeix la seva mobilitat;
• Protegeix del medi extern;
• Proporciona la funció definitiva a la cèl·lula adulta.

Parets Cel·lulars Especials

Amb quitina (més resistent que la cel·lulosa), un polisacàrid de N-acetil-glucosamina (amb enllaços glucosídics, no ramificada).

Comunicació entre Cèl·lules Vegetals

Es realitza a través de puntejadures a la paret secundària que permeten la comunicació entre els citoplasmes de dues cèl·lules, separades per la paret primària i la làmina mitjana, per mitjà dels plasmodesmes (porcions del citoplasma revestides de membrana cel·lular).