Memòria i aprenentatge: trastorns, formes i tipus d'aprenentatge

Trastorns i formes de la memòria

Amnèsies funcionals

Amnèsies funcionals: la memòria d'una persona es pot veure afectada pel seu estil de vida. L'estrès, l'ansietat i les emocions negatives tenen una clara influència en els processos de la memòria. Per exemple, alguns estudiants es queden en blanc durant un examen, sobretot si és oral. Igualment, els actors poden patir por escènica i oblidar el seu paper.

Hipermnèsia

Hipermnèsia: és una exageració de la facultat de la memòria. Aquestes persones recorden dades innecessàries, com pàgines completes d'una guia telefònica. Es pot presentar en joves amb trastorn de l'espectre autista.

Paramnèsia

Paramnèsia: és l'elaboració de records falsos; es creu recordar una cosa que no va passar. Les persones que pateixen aquest trastorn no són mentiders patològics en el sentit conscient: no tenen consciència que estan fabricant records falsos.

Formes de la imaginació

Formes de la imaginació:

• Fantasia diürna (el somniar despert): sempre és el subjecte.
• Fantasia lúdica: en ella es retroba el plaer en una activitat lliurement triada.

Somnis (psicoanàlisi)

Somnis: segons la psicoanàlisi, són una manifestació inconscient de desitjos reprimits i, per això, tenen un sentit alliberador per a l'home.

Fabulació i mitomania

Fabulació: és l'explicació d'històries irreals amb la intenció de cridar l'atenció. És molt comú durant la infància.

Mitomania: és la tendència patològica a la mentida. És inconscient.

Aprenentatge: definició i elements

L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència, i que pot incloure l'estudi, la instrucció, l'observació o la pràctica.

Elements necessaris per a l'aprenentatge

Elements necessaris per a l'aprenentatge:

• Intel·ligència
• Memòria
• Imaginació
• Observació
• Coneixements previs
• Experiència
• Motivació

Tipus d'aprenentatge

Tipus d'aprenentatge: patrons innats, aprenentatge associatiu, aprenentatge social i aprenentatge cognitiu.

Aprenentatge cognitiu: en aquest enfocament es reconeix que aprenem de l'experiència, però que és el subjecte qui construeix el coneixement del món extern. En funció de la seva pròpia organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat i crea els seus propis significats. David Ausubel és un dels representants d'aquest canvi d'orientació en relació amb l'aprenentatge.