Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya presentada a Alfons XII (Memorial de Greuges)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,74 KB
Cabila: Nom donat a cadascuna de les organitzacions tribals dels beduïns i dels berbers, principalment a les dels habitants del Magrib, a la regió de lAtles.
Congresos catalanistes: assemblees polítiques convocades a Barcelona per Valentí almirall. En la primera es va fer una declaració a favor del dret català i saprovà la creaciò del centre català.
Dinàstic: adjectiu que durant el període de la Restauració sutilitzava per qualificar els grups, les ideologies o els partits que actuaven dins del sistema polític i lacceptaven.
Diputació provincial: Institució creada arran de la divisió provincial espanyola de 1833, amb competències econòmiques i administratives dins de cada província
FAI: Federació Anarquista Ibèrica. Organització anarquista espanyola creada clandestinament a València el 1927. Va néixer amb la finalitat de potenciar lanarquisme en el si de la CNT, vetllar pel manteniment de lapoliticisme sindical i evitar pactes i aliances de la CNT amb els seus partits republicans. El seu òrgan de propaganda era la publicació TIERRA I LIBERTAD. Altres grups anarquistes, com ara Nosotros, amb Buenaventura Durruti, Joan García Oliver i Francisco Ascaso, partidaris de lacció directa, no shi van integrar fins al 1933.
Grito de Yara (Nom ambque es conegut el manifest de la junta revolucionaria de Cuba, redactat per un dels caps de la insurrecció cubana, Carlos Manuel Cespedes, i fet públic a la localitat de Yara).
Institucion de libre enseñanza: institució pedagogica fundada a Madrid per Francisco Giner de los rios i un grup de catedratics duniversitat separats de lensenyament oficial lany 1876 per raons polítiques.Es va orientar basicament cap a lensenyament secundari i aplicà, amb una mentalitat progressista, metodes didactics avançats.
Lliga Regionalista: Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la fusió del Centre Nacional Català i la Uníó Regionalista. Els seus dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Va ser hegemònic en el catalanisme polític fins al 1931. El 1933 adoptà el nom de Lliga Catalana.
Memorial de Greuges: Memòria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, document redactat pel Centre Català. Lescrit denunciava lopressió de Catalunya per part de Castella , i demanava una harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions de lEstat espanyol. També presentava les reivindicacions catalanes, concretades bàsicament en la defensa de leconomia i en una línia proteccionista del dret, la llengua i la cultura de Catalunya. Fou presentat mitjançant lexercici del dret constitucional de petició al rei Alfons XII el 10 de març de 1885.
Segona internacional: organització encarregada de coordinar els sindicats i els partits socialistes nacionals. Fundada a París el 1898 a partir de limpluls dels dirigents obrers francescos que van convertir el marxisme en la doctrina oficial i promogué lorganitzacio de partits polítics proletaris que participessin en els parlaments sense pactar.
Sindicat ùnic: forma dorganitzacio sindical que suposava la substitució dels antics sindicats dofici que agrupaven els treballadors dun ofici, pels sindicats dindustria, que aplegaven tots els treballadors dun mateix ram de producció en lambit local. Aquesta forma organitzacitva va ser adoptada per la CNT catalana al congrés de ants (1918).
Regeneracionisme: Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1898, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Els seus principals teòrics foren Joaquín Costa, Lucas Mallada i Macías Picavea. Defensaven que la regeneració del país shavia de basar en la moralització de la gestió pública, en la reforma de lEstat, en el foment de la riquesa (obres públiques, millora de lagricultura, protecció de la indústira, etc). En limpuls de lensenyament públic i en loblit de les glòries del passat.
Congresos catalanistes: assemblees polítiques convocades a Barcelona per Valentí almirall. En la primera es va fer una declaració a favor del dret català i saprovà la creaciò del centre català.
Dinàstic: adjectiu que durant el període de la Restauració sutilitzava per qualificar els grups, les ideologies o els partits que actuaven dins del sistema polític i lacceptaven.
Diputació provincial: Institució creada arran de la divisió provincial espanyola de 1833, amb competències econòmiques i administratives dins de cada província
FAI: Federació Anarquista Ibèrica. Organització anarquista espanyola creada clandestinament a València el 1927. Va néixer amb la finalitat de potenciar lanarquisme en el si de la CNT, vetllar pel manteniment de lapoliticisme sindical i evitar pactes i aliances de la CNT amb els seus partits republicans. El seu òrgan de propaganda era la publicació TIERRA I LIBERTAD. Altres grups anarquistes, com ara Nosotros, amb Buenaventura Durruti, Joan García Oliver i Francisco Ascaso, partidaris de lacció directa, no shi van integrar fins al 1933.
Grito de Yara (Nom ambque es conegut el manifest de la junta revolucionaria de Cuba, redactat per un dels caps de la insurrecció cubana, Carlos Manuel Cespedes, i fet públic a la localitat de Yara).
Institucion de libre enseñanza: institució pedagogica fundada a Madrid per Francisco Giner de los rios i un grup de catedratics duniversitat separats de lensenyament oficial lany 1876 per raons polítiques.Es va orientar basicament cap a lensenyament secundari i aplicà, amb una mentalitat progressista, metodes didactics avançats.
Lliga Regionalista: Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la fusió del Centre Nacional Català i la Uníó Regionalista. Els seus dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Va ser hegemònic en el catalanisme polític fins al 1931. El 1933 adoptà el nom de Lliga Catalana.
Memorial de Greuges: Memòria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, document redactat pel Centre Català. Lescrit denunciava lopressió de Catalunya per part de Castella , i demanava una harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions de lEstat espanyol. També presentava les reivindicacions catalanes, concretades bàsicament en la defensa de leconomia i en una línia proteccionista del dret, la llengua i la cultura de Catalunya. Fou presentat mitjançant lexercici del dret constitucional de petició al rei Alfons XII el 10 de març de 1885.
Segona internacional: organització encarregada de coordinar els sindicats i els partits socialistes nacionals. Fundada a París el 1898 a partir de limpluls dels dirigents obrers francescos que van convertir el marxisme en la doctrina oficial i promogué lorganitzacio de partits polítics proletaris que participessin en els parlaments sense pactar.
Sindicat ùnic: forma dorganitzacio sindical que suposava la substitució dels antics sindicats dofici que agrupaven els treballadors dun ofici, pels sindicats dindustria, que aplegaven tots els treballadors dun mateix ram de producció en lambit local. Aquesta forma organitzacitva va ser adoptada per la CNT catalana al congrés de ants (1918).
Regeneracionisme: Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1898, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Els seus principals teòrics foren Joaquín Costa, Lucas Mallada i Macías Picavea. Defensaven que la regeneració del país shavia de basar en la moralització de la gestió pública, en la reforma de lEstat, en el foment de la riquesa (obres públiques, millora de lagricultura, protecció de la indústira, etc). En limpuls de lensenyament públic i en loblit de les glòries del passat.