Les Menines de Velázquez: Anàlisi Completa i Significat

Les Menines: Anàlisi d'una Obra Mestra

Anàlisi Formal de Les Menines

Les Menines estan pintades amb la tècnica de l’*oli sobre tela*. Aquesta tècnica destaca per la seva versatilitat, ja que tarda a assecar-se, la qual cosa permet els esfumats més delicats. Aquest aspecte és molt característic de Velázquez, que acostumava a pintar sense esbós previ i a fer modificacions posteriors.

La composició és *oberta*, per l'efecte de les mirades de molts personatges cap a l'espectador, que se sent interpel·lat i implicat. Aquesta obertura es reforça pel tall radical a l'esquerra del bastidor del quadre que pinta Velázquez i per l'habitació que es prolonga. També a la dreta, el nen es veu tallat de forma agosarada. El **quadre** obre un gran espai perspectiu per sobre dels seus caps que ajuda a intensificar la sensació de profunditat. El fet que el quadre s’exposi arran de terra afavoreix aquesta vinculació o continuïtat entre l’espai real i el pictòric.

Algunes diagonals compositives, per efecte de la perspectiva o de les disposicions dels personatges, apunten cap a la infanta i compensen la xarxa de verticals i horitzontals determinades pels quadres i vans de les parets. La inclinació simètrica de les menines a cada costat de la infanta dinamitza la composició.

A la paret del fons destaca el contrast radical entre un *mirall* a l'esquerra i una *porta oberta* a la dreta, on es troba el **punt de fuga**, que endinsa més l’espai pictòric. L’aposentador a la porta apunta amb el braç cap als reis que semblen mirar la infanta, i a nosaltres alhora.

Cal remarcar la utilització del **clarobscur**, amb la seva alternança seqüenciada de llums i ombres i l’esfumat atmosfèric dels contorns. La pinzellada és *solta, àgil i densa*. El cromatisme és *sobri*, amb predominança de tons freds i neutres amb alguna puntuació vermella.

Significat i Funció de l'Obra

En una estança de l’Alcázar de Madrid, on Velázquez tenia el seu taller, es veuen retratats diferents membres de la **família reial** i de la cort.

• Al centre es troba la **infanta Margarida** envoltada de les dames d’honor.
• També hi apareixen els nans *Mari Bárbola* i *Nicolasito Pertusato*, que juga amb el mastí jagut a terra.
• En un segon pla, les figures dempeus de *Marcela d’Ulloa*, encarregada de vigilar la infanta, i un guardadames, encarregat de protegir-les.
• Al fons, l'aposentador de palau *José Nieto*.
• Al seu costat, reflectits en un mirall, els bustos del **rei Felip IV** i la **reina Marianna d’Àustria**.
• A l’esquerra, el pintor s’autoretrata amb el pinzell i la paleta a les mans.

S’han reconegut els quadres de la paret del fons com a còpies de pintures *mitològiques* de Rubens i Jordaens.

S’han fet diverses interpretacions del quadre:

• La més acceptada considera, pel reflex del mirall, que Velázquez està pintant el retrat dels reis, dempeus davant d’ell, mentre la infanta Margarida i el seu seguici hi són presents.
• Una interpretació força estesa considera el quadre com una reivindicació de l'estatus *liberal* de l’artista.

Els artesans no podien obtenir títols nobiliaris i havien de pagar impostos. Tot plegat explicaria la presència del pintor al quadre, compartint privilegiadament la intimitat de la família reial.

El quadre de Velázquez, on se’ns mostra la família reial espanyola en una escena íntima, és un clar exemple del nou mecenatge dels grans monarques, de la vinculació de l’art a la Corona, i de la intranscendent vida cortesana, saturada de formalitats i càrrecs al voltant de la família reial. Més enllà de la vessant personal reivindicativa, o d’adulació al rei, el quadre de Velázquez té una predominant funció estètica i de retrat. Va ser penjat a un despatx privat de Felip IV, la qual cosa ens parla de l’alta estima que el rei li tenia al quadre.