Mercats i Comerç a l'Antiga Roma: Botigues, Mercats i Monedes

Els Mercats i el Comerç a l'Antiga Roma

On es venien tots aquests productes tan variats? Com arribaven al consumidor? Les vendes tant es produïen en mercats improvisats, com en botigues fixes.

Les Botigues Romanes (Tabernae)

Pel que fa a les botigues, es trobaven als baixos de les cases romanes i podien ser regentades pel mateix propietari de la casa, o bé eren llogades. Cada botiga constava d'una única sala que donava al carrer, i en aquesta hi havia un taulell d'obra. Solien estar senyalitzades amb rètols il·lustrats amb gravats. Algunes botigues, que els romans anomenaven tabernae, tenien una rebotiga al fons, i al sostre, un altell que servia de dormitori als botiguers.

Val a dir que a Roma, a diferència de les ciutats medievals i posteriors, no hi havia carrers ni barris gremials. Les botigues estaven repartides per tota la ciutat, sense concentracions en un barri concret, ni la unió d'un mateix tipus de botigues en un mateix carrer. Existien mercats improvisats a l'espai lliure del fòrum o als carrers propers. Eren parades que, cada matí, el venedor instal·lava en un lloc de molta concurrència i al migdia acabava la seva activitat fins l'endemà.

A partir d'aquests mercats a l'aire lliure, els romans van construir mercats coberts, on s'alineaven les parades a banda i banda d'un carrer central. És el més semblant als mercats actuals que existeixen en moltes ciutats, i també un precedent dels centres comercials.

La Taverna d'Asselina a Pompeia

A Pompeia, en el carrer de l'Abundància, un dels carrers més coneguts per botigues, hi havia la taverna d'Asselina. Es tractava d'una botiga on es venien begudes calentes i fredes i menjars calents. Tenien un taulell amb forats per les begudes, les àmfores on es guardava el vi i altres líquids, un embut per escandir, i estris de cuina, com una olla. A partir dels grafits que s'han trobat a les parets, sembla que en aquesta botiga també s'oferia companyia femenina.

El Mercat de Trajà

L'Emperador Trajà va encarregar aquest moderníssim complex de 150 comerços i oficines a començament del segle II dC. S'hi venia de tot, des de sedes i espècies importades de l'Extrem Orient, fins a peix fresc, fruites i verdures. Tenia forma de semicercle i ocupava dos pisos. Per la quantitat d'àmfores que s'hi ha trobat, sembla que a les botigues del pis superior venien vi i oli. Les botigues més luxoses estaven decorades amb mosaics que representaven els articles en venda.

Les Efígies a les Monedes Romanes

Les efígies de les monedes van anar variant al llarg del temps. Després de la imatge d'un animal es passa a efígies de divinitats, acompanyades posteriorment d'inscripcions de magistrats. Les imatges de déus també canviaren per les d'homes il·lustres i, a partir d'August, les monedes portaren l'efígie de l'emperador.

L'Origen del Mot "Salari"

En els temps antics, la sal era un producte molt important. La sal fou el motiu de construcció d'un camí des de les salines d'Òstia fins a la ciutat de Roma. Aquest camí fou anomenat Via Salaria. Els soldats romans que feien aquesta ruta rebien part de la seva paga en sal. Aquesta part era anomenada salarium argentum. D'aquí el mot actual salari.