Mercats financers i intermediaris bancaris a l'Estat espanyol

Mercats financers

L’Euríbor (Euro InterBank Offered Rate), índex de referència per determinar els interessos d'alguns instruments financers. Mercat de capitals. S'hi negocien instruments financers amb venciments superiors a 18 mesos. Exemple: la borsa de valors.

Segons el nombre de vegades que s'ha intercanviat un instrument financer:

Mercats primaris o d'emissió, s'hi venen i compren instruments emesos per primera vegada. L'entitat emissora rep els diners del finançament de la persona que l'adquireix.

Mercats secundaris o de negociació. S'hi venen i s'hi compren instruments ja emesos (per segona vegada o posteriors). S'hi produeix un canvi de propietari i es dóna liquiditat als instruments. Exemple: Compra d'obligacions.

Intermediaris financers bancaris

A l'Estat espanyol, els intermediaris financers són la banca privada, les caixes d'estalvi i les cooperatives de crèdit.

Banc d'España

(és l'entitat pública que, en l'àmbit nacional, actua com a banc de bancs, és a dir, supervisa les actuacions de les entitats financeres tant bancàries com no bancàries, fa estudis econòmics i financers, elabora estadístiques i executa la política monetària única del BCE respecte a les entitats de crèdit espanyoles).

Efectivament, juntament amb el BCE i tots els altres BC's dels països de la UE, el Banc d'España forma part del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i, dins aquest, de l'Eurosistema (terme adoptat per a designar el BCE i els bancs centrals dels països de la UE que han adoptat l'euro com a moneda única de la zona euro, l'objectiu principal del qual és mantenir l'estabilitat dels preus).

Banca privada: Com qualsevol altra empresa, els bancs comercials necessiten captar fons amb els quals puguin desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa obtenen finançament dels dipòsits del públic i mitjançant l'emissió de títols de renda fixa o variable. Posteriorment presten finançament als agents econòmics, mantenint una part dels seus fons en efectiu per cobrir una possible retirada de dipòsits. El finançament a famílies, empreses i sector públic es concreta, principalment, en la concessió de préstecs.

Caixes d'estalvi: Tot i que les caixes d'estalvis estan especialitzades en la captació de fons dels petits estalviadors, funcionen pràcticament igual que la banca privada.

Només hi ha dues diferències: d'una banda, les caixes no poden captar fons emetent títols de renda variable i, de l'altra, reben un tractament fiscal més beneficiós que els bancs perquè fan, en virtut dels seus estatuts, algunes activitats benèfiques.

Cooperatives de crèdit: És una associació de persones físiques o jurídiques, amb necessitats i interessos comuns, que desenvolupen una activitat empresarial determinada, però els resultats econòmics de la qual -anomenats excedents, no beneficis-, a diferència dels d'altres empreses, tenen com a prioritat l'atenció d'uns fons comunitaris prèviament pactats. Tot i que actuen de manera similar a caixes i bancs, intenten canalitzar els seus préstecs cap a les activitats que exerceixen els seus associats o cooperativistes.