Mercè Rodoreda: Anàlisi Literària, Estil i Tècniques Narratives

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Estil Literari

Mercè Rodoreda naix el 1908 a Sant Gervasi de Cassoles, filla única d’un matrimoni de classe mitjana. Encara que va assistir a l’escola durant 3 anys, la seva formació és autodidacta, molt influenciada pel seu avi, que es va fer càrec de la seva educació i li va inculcar l’afició per figures com Verdaguer, Querol i Llorente.

Biografia i Formació Autodidacta

Es va casar amb un germà de la seva mare 17 anys major que ella. La seva formació com a escriptora és producte de les seves incessants lectures de literatura de quiosc i la seva insistència per imitar el llenguatge oral. Mercè Rodoreda és considerada l'escriptora de la llengua catalana contemporània més influent i les seves obres han estat traduïdes a 40 idiomes.

Influències Literàries i Reconeixement

La narrativa de Rodoreda està influenciada per novel·listes com Marcel Proust i James Joyce, contrastant amb altres com Tolstoi i Dostoievski. Rodoreda s’inscriu dins dels paràmetres de la literatura psicològica del segle XX, una novel·la que es basa en descobrir la intimitat d’un o de diversos personatges i les seves reaccions davant de fets determinats, amb un subjectisme total.

La Novel·la Psicològica i Tècniques Narratives

Moltes vegades observem en les obres de Rodoreda una anècdota curta envoltada per un món interior ric i molt suggerent. Les tècniques utilitzades per Rodoreda són els monòlegs interiors, en els quals els personatges expliquen la seva acció, pensaments, motius i conflictes. Per això, no és fonamental el narrador omniscient (en 3a persona), que tendeix a no intervenir en el relat, sinó que són els personatges els que parlen d’ells mateixos.

Anàlisi d'un Fragment Narratiu: La Mainadera

La història tracta sobre una dona que és mainadera i s'encarrega de l'Adelina, la filla de la dona per a la qual treballa. Està tot el dia pendent d'ella i dient-li bajanades sense sentit.

Argument i Perspectiva Narrativa

El text està escrit en primera persona; el narrador és la mateixa protagonista, que fins i tot posa veu a altres personatges que comparteixen amb ella la casa. En el text, la mainadera demostra que no té molta simpatia per la mare de la nena i les seves amigues, i l'autora, per mitjà de la mainadera, mostra el seu esperit bel·ligerant amb la situació social que ha de viure.

Crítica Social i Ambientació

Sembla un diàleg sense resposta en què imaginem la xiqueta atenta a les paraules, moltes vegades sense continuació, que diu la protagonista. La protagonista també parla de la seva situació particular del món i ens situa en el temps i l'espai. Sabem que viu en una casa burgesa amb un jardí i treballa amb altres companyes. També podem suposar que es tracta d'una vesprada primaveral o de tardor perquè la nostra mainadera posa els peus de la xiqueta en un bassalet d'aigua i veuen el jardí amb arbres, aus i insectes.

Recursos Lingüístics i Estilístics

Quant a les funcions del llenguatge predominants, veiem que la protagonista té la intencionalitat d’intentar mantenir en tot moment l'atenció de la xiqueta. Per això, podem dir que la funció fàtica és la predominant en el text. La funció expressiva també destaca, juntament amb la funció representativa i la funció conativa, on veiem l’imperatiu abundant en boca de la mainadera.

Nivell Fònic-Fonològic i Morfosintàctic

• Al nivell fònic-fonològic, destaquen la presència dels punts suspensius (una, dues, tres…) i de les modalitats oracionals interrogatives i exclamatives (saps què fan les senyores?).
• Al nivell morfosintàctic, trobem un llenguatge col·loquial però molt elaborat, amb frases inacabades i infinites referències afectives, tant diminutives com augmentatives (colominet, grassona, etc.). A més, hi ha camps semàntics relacionats amb els animals (sargantana, conillet, tortoreta, etc.).

Nivell Lèxic-Semàntic i Figures Retòriques

Quant al nivell lèxic-semàntic, trobem en el text figures retòriques pròpies del llenguatge oral com els hipèrbatons, on el que es narra no és el mateix que el que es pensa (Sents com enraonen sense parar?), o repeticions (Pa-llu-fo, pa-llu-fo).

Conclusió: L'Empremta de Rodoreda

Com a conclusió, es nota que és un text de Mercè Rodoreda perquè trobem les característiques principals que ella utilitza. Es tracta d'un text pròxim a la tipologia conversacional, on també ens sorprenen les paraules derivades i els diminutius, característiques pròpies d'un llenguatge afectiu.