Mercè Rodoreda: Anàlisi de l'Obra, Estil i Temàtiques Clau

L'Obra de Mercè Rodoreda: Anàlisi i Evolució Literària

Mirall Trencat (1974), de Mercè Rodoreda (1909-1983), no ens sembla trobar-hi les singularitats de la novel·la del segle XX. Es tracta d'un narrador omniscient que ens descriu amb objectivitat els detalls de l'església propera al mar. Mirall Trencat és un dels punts culminants de l'obra de Mercè Rodoreda.

Trajectòria Literària en el Període Republicà

En la seva trajectòria literària en el període republicà, Rodoreda publica un conjunt de novel·les que acabarà rebutjant. No obstant això, en l'etapa anterior a la guerra, surt la novel·la Aloma, que la converteix en una autora de prestigi. La tornarà a publicar i gairebé la reescriurà de nou. Aloma té la temàtica habitual de les seves primeres obres. També s'aprecia a Aloma la càrrega poètica.

L'Impacte de les Guerres i l'Exili

L'experiència de les dues guerres són unes vivències que trasbalsaran el seu món personal. La guerra apareix a la seva obra en una circumstància determinada, reflectida en els contes que escriurà, recollits en Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes i Semblava de seda i altres contes, i en novel·les com Quanta, quanta guerra. De la neozelandesa Katherine Mansfield aprèn diferents aspectes del gènere narratiu curt.

Després de viure exiliada a París, es trasllada a Ginebra. Es tanca a la seva llar i elabora la novel·la definitiva, tornant al panorama literari català. Recull les seves narracions i les presenta al Premi Víctor Català, que guanya el 1957 amb el títol de Vint-i-dos contes. Utilitza tècniques de narració subjectiva i poètica, escriptura parlada i monòleg interior per a construir la seva futura novel·la.

Anàlisi de La Plaça del Diamant i El Carrer de les Camèlies

La Plaça del Diamant la treballa amb intensitat a Ginebra. Armand Obiols ressegueix tot el procés d'escriptura de l'obra i en fa de crític escrupolós. La solidesa de La Plaça del Diamant rau en la tria del personatge que no és cap criatura ni animal, sinó una reina. La novel·la, si es fa tan llegidora, és per la gran feina d'estil lingüístic que Mercè Rodoreda hi va invertir.

La novel·la següent de Mercè Rodoreda, El Carrer de les Camèlies, té una certa semblança amb La Plaça del Diamant en la mesura que la protagonitza un personatge femení que viu l'aprenentatge de la vida des de la innocència fins a esdevenir mestressa del propi destí.

Evolució Temàtica i Estilística

Una de les obres més madures de la novel·lista és Mirall Trencat. Vol fer-nos veure que el concepte realista de la ficció ja es pot donar per acabat. La perspectiva triada pels autors del segle XX és la del punt de vista parcial i subjectiu. La novel·la es converteix en una meditació desencantada sobre l'existència humana.

L'evolució de la novel·lística de Mercè Rodoreda va de la iniciació vital a la ficció com a mite, de l'obra oberta a la tancada, de la realista a la màgica, de l'esperança al pessimisme. En aquest conjunt de novel·les es desenvolupen una sèrie d'elements temàtics que es converteixen en veritables constants de la seva obra. La decantació estètica de Mercè Rodoreda cap a influències romàntiques i simbolistes s'expressen alhora en un idealisme màgic, en l'apologia del somni i la infància.