Mercè Rodoreda i Benet i Jornet: Anàlisi d'Obres Clau

Mercè Rodoreda: Trajectòria i Obra

Intentant fugir d’una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques.

Inicis i Primera Novel·la

• El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de novel·les posteriors: narració en 1a persona d’un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.

El 1939 s’exilia i fins a la dècada dels cinquanta, quan s’estableix a Ginebra, no va reprendre la novel·la (Vint-i-dos contes).

Obra Central: La Plaça del Diamant

El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on Rodoreda hi tracta la història senzilla d’una dona de les classes populars i, per mitjà de les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió, els grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. La plaça del Diamant tracta la Guerra Civil com un rerefons; la narració se centra en la psicologia de la protagonista.

Tècniques Narratives

Les tècniques del monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica, incorporant també elements simbòlics.

Mirall Trencat

Del 1974 és Mirall trencat, narració de la liquidació de tot un món centrada en la vida d’una dona de la burgesia barcelonina i la seua família des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil. La visió del món que es desprèn d’aquesta novel·la és la més tràgica i desencisada de totes.

Benet i Jornet: Televisió i Teatre

Carrera com a Guionista Televisiu

A partir de la segona meitat dels anys setanta, Benet i Jornet va començar una carrera molt prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D’aleshores ençà s’ha mantingut fidel a aquesta nova línia d’escriptura i l’ha continuada practicant, de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major.

Sèries Destacades

• Poble Nou (1992-1995)
• Pedralbes centre (1995)
• Rosa (1995-1996)
• Nissaga de poder (1996-1998)
• Laberint d'ombres (1998-1999)
• Ventdelplà (2005)

Influències i Gèneres

Aquesta dedicació s’ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció.

Predilecció pel Melodrama

L’interés de Benet per aquests gèneres populars l’ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.