Mercè Rodoreda: Biografia, Exili i Anàlisi de l'Obra Literària

Mercè Rodoreda: Vida, Exili i Reconeixement Literari

Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser una novel·lista i contista fonamental de la literatura catalana. Formava part dels escriptors que tenien publicacions abans de la guerra i s'identificà clarament amb el bàndol republicà. Després de la guerra, s'hagué d'exiliar a França i, posteriorment, a Suïssa. No va ser fins als anys 70 quan tornà a Catalunya.

Biografia i Context Històric

Rodoreda nasqué el 1908 i morí el 1983. En la seva infància tingué una educació familiar, ja que la tragueren molt aviat de l'escola. Com a conseqüència, tingué una infància molt solitària. Ben jove es casà amb un oncle seu més gran. Com que aquest matrimoni no la satisfeia, es refugià en la literatura. Posteriorment, participà activament en cercles culturals republicans. Per tant, el 1939 s'exilià a França i després a Ginebra. A partir dels anys 70 tornà a Catalunya i, en la democràcia, va ser reconeguda amb nombrosos premis.

Les Etapes de l'Obra Rodorediana

Primera Etapa: Abans de la Guerra

La primera etapa de l'obra de Rodoreda és la d'abans de la guerra. Durant aquesta etapa publicà algunes obres amb els diners del seu marit. Encara que després les rebutjaria totes, excepte Aloma, de la qual va fer una nova versió posteriorment.

Segona Etapa: L'Exili i la Novel·la Psicològica

Després de la guerra, durant l'exili, s'integrà en el corrent europeu de la novel·la psicològica. Seguint aquesta tendència, a Ginebra escrigué la seva novel·la més destacada, La Plaça del Diamant, en què narra la submissió d'una dona, Colometa, davant tots els desitjos del seu home, Quimet, una situació que s'aguditza durant la guerra.

Tercera Etapa: Retorn a Catalunya (Fantasia i Simbolisme)

En la seva tornada a Catalunya, les seves obres es compliquen i hi abunden la fantasia i els simbolismes. D'aquesta etapa destaca la novel·la Mirall trencat.

Anàlisi dels Personatges i Temes Centrals

Els protagonistes de les seves obres són majoritàriament dones. Aquestes estan sotmeses a l'autoritat de l'home i condicionades per la maternitat. En les seves novel·les es fa una anàlisi psicològica profunda de les protagonistes i el simbolisme és utilitzat com a expressió dels pensaments dels personatges.

A més, la seva obra és un reflex de la seva biografia. Alguns aspectes recurrents són:

• La reproducció de la seva infància dura.
• La solitud per la mort dels pares.
• L'enamorament per un home més gran.
• El sofriment i silenci davant de les dificultats.

Característiques dels Personatges Femenins

Les característiques dels personatges són l'obligació de madurar ràpidament i el sentiment de solitud i incomunicació. Per tant, es refugien en casa i ajuden a la introspecció i al món interior. A més, solen tenir una personalitat freda i distant, així com un sentiment d'angoixa i por.