Mercè Rodoreda i la Novel·la Catalana: De la Psicologia als 90

L'Obra de Mercè Rodoreda: Anàlisi i Evolució

L'obra de Mercè Rodoreda s'emmarca en el context de la novel·la psicològica. Construeix mons interiors complexos que s'amaguen darrere de fets quotidians. La trama inclou descripcions psicològiques minucioses, gairebé sempre femenines.

Etapa de Joventut: "Aloma" i la Introspecció

En l'etapa de joventut, destaquem Aloma, l'obra més autobiogràfica. Aquesta novel·la narra les relacions amoroses desafortunades entre una adolescent i un home madur. Aloma es caracteritza per la introspecció psicològica que revela el dolor i la soledat, contraposant simbòlicament la infantesa i l'edat adulta.

Etapa de Maduresa: "La plaça del diamant" i la Guerra

En l'etapa de maduresa, sobresurt La plaça del diamant, escrita en primera persona. Narra la vida de Natàlia, coneguda com la Colometa. La protagonista queda sotmesa en casar-se amb Quimet, canvia de món i apareix com un personatge frustrat. Després, la Guerra Civil representarà la destrucció del seu món, fins que recuperarà el seu nom i, amb ell, la seva identitat, refent la seva vida amb el droguista. Utilitza el monòleg interior, però el que realment predomina és l'escriptura parlada.

Etapa de Vellesa: "Mirall trencat" i el Simbolisme

L'etapa de vellesa té un moment culminant amb Mirall trencat, potser la millor novel·la de Mercè Rodoreda. És una obra plena de simbolisme que narra la història d'una família a través de tres generacions representades per tres dones. Se centra en temes existencials i una de les característiques més destacades és l'estructura fragmentària. A més, el temps no és lineal; hi predomina el record.

Panorama de la Novel·la Catalana Contemporània

Els anys 70 van significar el final de la dictadura i l'arribada de la democràcia, que va iniciar un procés de normalització lingüística i la millora de les infraestructures culturals. Aquests fets van afavorir l'aparició de nous escriptors.

La Literatura Catalana dels Anys 70: Ruptura i Canvi

Es va produir una crisi del realisme històric o social. La literatura dels 70 va ser antirealista i va triomfar l'experimentalisme narratiu. Els autors van adoptar una actitud més intimista i individualista. Va ser característica la transgressió moral i ideològica, amb una actitud rebel, la incorporació de la cultura moderna lligada a l'experimentalisme, i el retorn de l'existencialisme. Hi va haver una gran diversitat narrativa, des del psicologisme fins a l'experimentació.

La Novel·la Catalana dels Anys 80: Constants i Temàtiques

En la producció novel·lística dels anys 80, hi ha algunes constants:

• Els recursos humorístics.
• La temàtica urbana.
• El conreu de la novel·la de gènere.
• La voluntat de professionalització.
• La despolitització.

Durant la segona part dels 80, es va conrear el realisme brut, que tracta els fets més contradictoris de la societat.

La Literatura Catalana dels Anys 90: Gèneres i Diversitat

Durant els anys 90, es va intensificar el conreu de la literatura de gènere, especialment la novel·la històrica, eròtica i la policíaca, gràcies a un mercat editorial que avançava en la normalització lingüística i cultural. La diversitat d'estètiques caracteritza el panorama de la novel·la actual.