Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica catalana

L'obra de Rodoreda s'emmarca en la novel·la psicològica, que té com a característiques principals la subjectivització, l'introspecció en el món interior dels personatges i la utilització del discurs indirecte lliure i el monòleg interior. Les experiències personals de l'autora, com la guerra i l'exili, han influït molt en la seva obra i en els seus personatges. Les protagonistes solien ser dones, marcades per les circumstàncies adverses, el dolor, la soledat i la falta de llibertat. També utilitzà símbols sovint, i contrastà un to tràgic amb detalls petits i íntims.

Podem diferenciar tres etapes en la producció de Mercè Rodoreda. A l'etapa de la joventut destaca Aloma. A l'etapa de la maduresa tenim La Plaça del Diamant (on cal destacar com Rodoreda representa la massa anònima que es quedà a Espanya durant la posguerra). En ambdues tenim una protagonista femenina que depèn d'un home, que evoluciona psicològicament durant l'obra. Durant els seus últims anys, l'etapa de la vellesa, inicià una etapa més fantàstica, amb obres com Mirall Trencat. Tracta temes existencials com la infantesa, la soledat i la mort.

Amb la transició democràtica i l'aprovació de la Constitució, el català inicià una lenta recuperació cap a la normalització lingüística. Sorgiren nous premis literaris i editorials. A més, la influència de la cultura anglosaxona tingué un paper molt important.

Als 70 es comença a reconèixer els drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia. A partir del 68 esclatà una crisi del realisme històric o social. Els autors adoptaren una actitud més intimista. Es creà el grup generacional dels 70. Els autors foren influïts pel seu context social. Destacant tres temes: la recerca del passat, la modernitat i la rebel·lia i la construcció dels mons. Dins dels distint gèneres, destaca la novel·la psicològica amb autors com Joan Francesc Mira i la del gènere (històrica, eròtica i policíaca) amb autors com Josep Lozano. A la narrativa dels 80 destaquen Ferran Torrent i Jordi Coca, i a la dels 90 Gemma Lienàs o Josep Piera.