Mèrida: Emerita Augusta, Capital de la Lusitània Romana

Emerita Augusta, capital de província

Emerita Augusta (l'actual Mèrida) va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August. El nom d'aquesta colònia ja indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península: l'adjectiu emeriti vol dir “retirat amb honor”. Va néixer també com a homenatge al primer emperador de Roma, August. Aquesta seria l'explicació dels dos ètims que formen el topònim llatí.

La situació d'aquest assentament era molt bona, ja que era al marge del riu Guadiana (anomenat Anas en aquella època). Enmig d'aquest riu hi havia una illa natural en la qual podia descansar el llarg pont que esdevindria l'eix principal d'entrada a la ciutat. A més, per aquest punt passaven vies de comunicació importants, com ara la Via de la Plata que unia la ciutat amb Asturica Augusta, l'actual Astorga. I era un lloc envoltat de turons que els servien de protecció natural.

Amb aquestes condicions tan favorables es va fundar Emerita Augusta, que va ocupar una extensió d'unes 80 hectàrees i que va arribar a tenir al voltant de 50.000 habitants. Fou la capital de la Lusitània, una de les tres províncies en què estava dividida Hispània en temps de l'emperador August. Tenia l'estatus de colònia, Colonia Augusta Emerita, la qual cosa significava governar-se amb les mateixes lleis que Roma.

Característiques i edificis de la ciutat

La ciutat de Mèrida presentava un model de planta hipodàmica, com la majoria de ciutats romanes.

Hi havia dos carrers principals, el cardo i el decumanus, a partir dels quals s'organitzava la resta de la ciutat. Fixem-nos en aquest plànol per fer-nos una idea de la distribució de la ciutat.

Emerita Augusta era una ciutat envoltada per una muralla, ja que estava rodejada de pobles indígenes que no sempre acceptaven la romanització. Aquesta muralla era de tram irregular per raons topogràfiques, amb torres semicirculars de defensa, i comptava amb quatre portes d'entrada que corresponien a les sortides dels dos carrers principals.

Paral·lels al cardo i al decumanus hi havia la resta de carrers que distribuïen la ciutat en forma de quadrícula.

Hi havia dos fòrums:

• El provincial: ja que era capital de província. S'hi accedia per l'arc de Trajà, que en la seva època estava recobert de marbre. Aquí hi havia els edificis destinats a l'administració de la província. S'hi van trobar restes d'un temple dedicat al culte imperial, datat a la segona meitat del segle I aC.
• El municipal: on es resolien els assumptes locals. Aquest fòrum es trobava a l'encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i també un temple erròniament anomenat temple de Diana, perquè es creu que era dedicat al culte imperial.