Mérida Romana: Història, Arquitectura i Enginyeria Hidràulica

Mérida Romana: Fundació i Esplendor

L'any 25 a.C., sota el mandat d'August i Publi Carisi, es va fundar la colònia d'Emèrita Augusta, a l'actual Mérida, Extremadura. Ubicada estratègicament a la província de Lusitània, la ciutat va ser establerta per assentar els legionaris veterans de les guerres càntabres. La seva posició favorable, travessada pel riu Guadiana i situada entre dues vies principals, juntament amb un territori ric en recursos naturals, va propiciar el seu ràpid creixement. Des del 15 a.C., Emèrita es va convertir en capital i va experimentar una transformació monumental, esdevenint una gran urbs romana.

Transformació Administrativa i Importància Estratègica

A finals del segle III i durant el segle IV, la ciutat va viure una important reforma administrativa sota Dioclecià. Aquesta reorganització la va convertir en la capital de la Diòcesi de les Hispànies, consolidant-la com una de les ciutats més rellevants del món romà.

Del Regne Visigot a la Influència Cristiana

Al segle V, els pobles germànics van intentar apoderar-se de la ciutat. A mitjans del segle VI, Emèrita va ser la capital del regne visigot, tot i que posteriorment la cort es va traslladar a Toledo. Des de llavors, els bisbes de la metròpoli emeritense van atorgar-li un significat cristià. La importància de la ciutat es va mantenir fins i tot després de la invasió àrab, perdurant fins a la fundació de Badajoz a l'últim terç del segle IX.

Els Fòrums d'Emèrita

Emèrita disposava de dos fòrums: un per a la ciutat i un altre per a la província. Del fòrum municipal es conserven restes del pòrtic i el Temple de Diana. Del fòrum provincial, romanen la porta que el connectava amb el fòrum municipal i altres vestigis del temple.

Conjunts Arquitectònics Emblemàtics

Teatre i Amfiteatre: Un Conjunt Únic

El teatre i l'amfiteatre formen un conjunt arquitectònic singular, construït sobre el mateix turó on recolzen les seves graderies. El teatre, inaugurat l'any 8 a.C., és considerat l'edifici més ben conservat i grandios de Mérida. L'amfiteatre, tot i ser de grans dimensions, va ser construït amb materials més modestos.

El Circ Romà

El circ, construït al segle I d.C. fora del recinte emmurallat, destaca per les seves grans proporcions.

Trama Urbana i Infraestructures

El Decumanus Maximus i el Cardo Maximus

La trama urbana d'Emèrita es desenvolupava a partir del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus. Es conserven algunes restes d'aquests eixos viaris. El Decumanus Maximus desembocava a la porta que donava accés al pont sobre el riu Guadiana, una estructura que ha estat restaurada en nombroses ocasions al llarg dels segles.

Muralles i Infraestructures Hidràuliques

La ciutat estava envoltada per unes muralles, construïdes principalment per conferir prestigi. A més, Emèrita comptava amb importants infraestructures hidràuliques, tant dins de la ciutat com en el seu entorn.

L'Enginyeria Hidràulica Romana: L'Aigua com a Signe de Civilització

L'abastament d'aigua a les ciutats va ser un dels objectius principals dels romans. En la fundació de noves ciutats, els sacerdots realitzaven rituals per determinar la qualitat de l'aigua. Buscaven les fonts més pures, sovint a quilòmetres de distància, la qual cosa va portar els enginyers romans a idear els aqüeductes. Aquestes conduccions d'aigua, amb trams subterranis i superficials, ens han llegat impressionants arcades.

Gestió i Significat de l'Aigua

Diversos funcionaris s'encarregaven del manteniment i la gestió d'aquestes infraestructures. L'aigua era un símbol de grandesa i una part fonamental de l'estil de vida romà, proporcionant benestar, plaer, estètica i higiene. Els aqüeductes alimentaven termes, fonts, domus i el sistema de clavegueram.

Construcció i Evolució dels Aqüeductes

Durant quatre segles, sota l'Imperi Romà, la construcció d'aqüeductes va ser part integral del desenvolupament urbà. La ciutat de Roma, per exemple, va construir 11 aqüeductes en set segles. La longitud dels aqüeductes podia ser considerable, però els enginyers no dubtaven a allargar-los si això suposava un estalvi econòmic.

El Castellum Aquae i la Distribució

Un cop l'aigua arribava a la ciutat, era recollida al castellum aquae, un gran dipòsit encarregat d'emmagatzemar-la i distribuir-la mitjançant canonades de plom als diferents barris.

Tècniques Constructives i Enginyeria

El traçat dels aqüeductes sempre seguia el pendent per garantir el flux de l'aigua. L'alineament ortogonal es realitzava amb la groma, un instrument de mesura per traçar rectes i eixos. La construcció de les arcades dels aqüeductes representa veritables obres d'enginyeria que han perdurat al llarg dels segles.

Exemples d'Aqüeductes Romans

Es conserven magnífics exemples d'aqüeductes a tot l'Imperi. A Tarragona trobem l'aqüeducte de les Ferreres; a Segòvia i a Mèrida, entre altres ciutats espanyoles, es conserven importants restes. A Europa, el Pont du Gard, part de l'aqüeducte de Nimes, és un altre exemple destacat.