Mèrida Romana: Història, Monuments i Comparació amb Tàrraco

Augusta Emerita: Història i Monuments Romans

Fundació i Evolució de Mèrida Romana

El nom llatí de Mèrida és Augusta Emerita i fou fundada vers l’any 23 aC per Publi Carisi, llegat d’August, com a colònia per a assentar-hi els soldats llicenciats de les guerres càntabres. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que serviria per a romanitzar el sud-oest peninsular:

• S’erigí en un gual del riu Guadiana (i prop de la confluència d’altres dos rius).
• Fou un nus de comunicacions important en l’occident peninsular (s’hi creuaven dues vies: una de nord a sud –la Via de la Plata– i una altra d’est a oest).
• L’any 15 aC esdevingué la capital de la nova província hispana de Lusitània.

Arran d’aquest nou estatus jurídic, la ciutat es va anar enriquint econòmicament, urbanística i monumentalment, procés que es va veure accelerat a l’inici del segle II dC per la influència dels emperadors hispans Trajà i Hadrià, originaris d’Itàlica. L’any 305 dC, amb les reformes administratives de l’emperador Dioclecià, es convertí en metròpolis (de facto, la capital d’Hispània) i en una de les ciutats més importants del món romà (s’hi va afincar gent procedent de tot l’Imperi).

Principals Monuments Romans de Mèrida

Entre les construccions públiques conservades trobem:

• Un fòrum provincial porticat (amb un temple i una porta d’accés –coneguda com a Arc de Trajà–).
• Un fòrum municipal (amb un Temple de Diana –en realitat, dedicat al culte imperial–).
• Un teatre i un amfiteatre ubicats en un mateix turó dins el recinte emmurallat.
• Un circ a l’exterior de la ciutat.
• Un gran pont sobre el riu Guadiana.
• Aqüeductes (com el de Los Milagros).
• Embassaments (com el de Prosèrpina –sembla, però, que potser són d’època posterior–).
• Restes de la muralla.

Comparativa: Emèrita Augusta vs Tàrraco Romana

Capitals Provincials i Urbanisme

Les dues ciutats van ser capitals provincials: Tàrraco, de tota la Hispània Citerior; i Emèrita Augusta, en el segle I aC, de la Lusitània. El fet de ser totes dues capitals provincials explica alguna coincidència urbanística, com ara el fet de tenir dos fòrums, un per a les activitats provincials i un altre per a les de la colònia.

Comunicacions i Infraestructures

A més, totes dues ciutats estaven ben comunicades: Tàrraco, per la Via Augusta; Emèrita, per l’encreuament de dues vies (de nord a sud era la Via de la Plata). D’altra banda, també es conserven en ambdues ciutats restes dels aqüeductes que les proveïen d’aigua (en bon estat de conservació, el de Les Ferreres a Tàrraco, i el de Los Milagros a Emèrita). Malgrat que totes dues són a la vora d’un riu, el d’Emèrita (Guadiana) té un cabal més regular i abundant i, potser per això, es conserven encara bones restes d’un gran pont sobre el riu.

Comparació de Monuments Romans

Diferent era, però, la seva situació geogràfica: Tàrraco es troba a la vora del mar i s’alça en terrasses sobre un petit turó; Emèrita és a l’interior i s’alça en terreny més pla. L’alt grau de monumentalització de les dues ciutats també les fa comparables: totes dues posseïen un circ, un amfiteatre i un teatre, la situació i la conservació dels quals, però, és diferent en cada ciutat:

• El circ de Tàrraco es troba a l’interior de les muralles, fent de separació física entre la part baixa de la ciutat i la terrassa superior, on estaven el fòrum provincial i el recinte de culte; a Emèrita Augusta el circ es troba fora de les muralles.
• A Tàrraco el teatre i l’amfiteatre estaven ubicats extramurs, vora del mar. En canvi, a Emèrita Augusta, tant el teatre com l’amfiteatre, es troben al mateix turó, dins del traçat de les muralles.