Mèrida Romana: Història, Urbanisme i Monuments d'Emèrita Augusta

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,89 KB

Marc Històric

L'any 25 aC, August va fundar la Colonia Augusta Emerita (l'actual Mèrida, a Extremadura) a la província de Lusitània. L'objectiu principal era assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs.

La situació geogràfica d'Emèrita Augusta era molt favorable: tenia el cabalós riu Guadiana (Anas), era el punt de trobada entre dues vies principals de comunicació –una de nord a sud (la via de la Plata) i l'altra d'est a oest–, la qual cosa la convertia en nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. A més, el territori era ric en recursos naturals (pedreres, boscos, terres de cultiu i aigua).

Emèrita es va convertir en la capital de la província de Lusitània l'any 15 aC. Durant els segles I i II dC, es va monumentalitzar sota el regnat de Trajà i Adrià. Mèrida va continuar en apogeu durant el final de l'Imperi i després de la invasió dels pobles germànics (segle V dC), al llarg de l'època visigòtica. La importància de la ciutat es mantindria fins a la invasió musulmana (713).

Descripció de la Ciutat

Emèrita Augusta comptava amb una muralla irregular per exigències topogràfiques, amb torres de planta circular i quatre portes principals que donaven pas al Cardo Maximus i al Decumanus Maximus. A partir d'aquests dos carrers, es formava la trama urbana amb la forma de quadrícula pròpia de les fundacions romanes. Encara és possible contemplar restes d'alguns carrers i de diverses domus. Les domus més notables, però, estan situades extramurs; són les anomenades «Casa de l'Amfiteatre» i «Casa del Mitreu», en aquesta darrera es va trobar el Mosaic Cosmològic.

Una de les portes donava al pont sobre el Guadiana, de 60 arcs i gairebé 800 m de llarg, avui conservat.

Fòrums

Emèrita Augusta, com que era capital de província, tenia dos fòrums:

  1. El fòrum municipal estava destinat als habitants de la ciutat. Se'n conserva part del pòrtic i el temple anomenat «de Diana», que en realitat estava dedicat al culte imperial.
  2. El fòrum provincial era una gran plaça rectangular dedicada a l'administració de la província. En romanen la porta que el comunicava amb el fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i restes del temple, també de culte imperial.

Edificis d'Espectacles

El teatre i l'amfiteatre es van construir sobre el mateix turó i es van inaugurar a finals del segle I aC.

Teatre

El teatre és l'edifici més ben conservat de Mèrida. La seva càvea tenia capacitat per a uns 6.000 espectadors. El més destacable de l'edifici és el front d'escena (frons scaenae), compost de dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials.

Amfiteatre

L'amfiteatre està malmès, ja que durant segles es va convertir en pedrera. És de dimensions considerables; la seva estructura és l'habitual, amb una càvea apta per a 15.000 espectadors i unes fossae en forma de creu. Destaquen unes pintures amb escenes dels jocs de l'amfiteatre.

Circ

El circ, de dimensions notables, va ser construït al segle I dC fora muralla. Podem observar-ne la càvea, amb capacitat per a 30.000 espectadors, i l'arena, dividida per l'spina.

Infraestructures Hidràuliques

Un altre aspecte molt destacat d'Emèrita Augusta són les infraestructures hidràuliques. L'aigua es prenia d'embassaments, com el de Prosèrpina o el d'Aqua Augusta, o de cingles propers a la ciutat, i es conduïa a través d'aqüeductes elevats, com l'aqüeducte «Los Milagros» o «San Lázaro», o a través de galeries subterrànies fins a uns grans dipòsits des d'on es distribuïa per diferents sectors de la ciutat.

Entradas relacionadas: