Mèrida Romana: Teatre, Amfiteatre, Aqüeductes i Més

El teatre és el teatre romà més ben conservat de la península, amb un aforament per a unes 6000 persones. La part més espectacular és la *scaenae frons*, formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l’escenari (*pulpitum*), recobert de fusta, sota la qual es guardaven els elements propis de l’escena. En la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les grades (*cavea*).

Els senadors i les màximes autoritats que anaven a les representacions teatrals ocupaven el lloc de màxima preferència (*orchestra*), un espai semicircular, pavimentat amb marbres de colors blancs i blaus.

Un cop impulsat el cristianisme en el món romà, les representacions considerades paganes van ser suprimides i el teatre va caure en desús fins fa pocs anys. En els mesos d’estiu, s’hi celebra un festival de teatre clàssic, que acull un nombrós públic que barreja passat i present en un marc de gran bellesa.

Els romans eren aficionats a les lluites de gladiadors, per això en les ciutats romanes prou importants hi havia un amfiteatre. El de la ciutat d’Emèrita Augusta tenia una capacitat per a 15.000 persones (inaugurat l’any 8 aC). L’edifici estava format per una pista central, l’arena, que tenia una forma el·líptica on es duia a terme l’espectacle. Al centre hi havia una fossa amb forma de creu que servia de magatzem. L’arena estava envoltada per les grades, que era on seien els espectadors. De les 3 zones que formaven la *cavea* només es conserva la interior, ja que les dues superiors s’utilitzaren de cantera per construir els edificis del voltant.

El circ era l’edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament a les curses de cavalls. Fou construït a principis del segle I dC, i a causa de les seves dimensions (400m de llargada per 100m d’amplada) es va edificar fora del recinte emmurallat. Actualment es pot veure l’estructura general del circ amb la *spina* central que dividia la pista en dues parts iguals.

La ciutat també comptava amb nuclis termals tant públics com privats. A 18 km de la ciutat hi ha les termes d’Alange, un important conjunt termal al qual acudien els membres de l’alta societat romana de la ciutat de Mèrida. El seu estat de conservació és molt bo i avui dia encara segueix oferint els seus serveis.

Per poder fer arribar l’aigua a la ciutat utilitzaven els aqüeductes. A la ciutat de Mèrida hi ha 3 aqüeductes que són els següents:

* L’aqüeducte de Sant Llàtzer, que canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat.

* L’aqüeducte d’Aqua Augusta, que portava l’aigua a la ciutat en un tram de 16 km.

* L’aqüeducte dels Miracles, el més espectacular. Data de principis del segle I dC i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina situat a uns 5 km de la ciutat. Encara en subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs de granit i maó.

Una altra obra de la perfecta enginyeria romana va ser el pont romà de Mèrida sobre el riu Guadiana. Era el segon pont més llarg de l’imperi, tenia 1 km de longitud i era considerat la gran porta d’entrada a la ciutat, ja que era una prolongació dels *decumanus*. El pont estava construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt.

Per evacuar totes les aigües brutes que generava la ciutat es va construir un sistema de clavegueram, que solia seguir el mateix itinerari dels carrers, i que desembocava directament al Guadiana.

Com en tota ciutat romana, Mèrida comptava també amb necròpolis on enterraven els seus morts. Estaven ubicades a prop de les vies que accedien a les portes de la muralla. Hi havia tombes i columbaris amb cavitats per dipositar les urnes funeràries que contenien les cendres dels difunts.