Mèrida Romana: Teatre, Pont i Aqüeductes, Patrimoni UNESCO
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
El Teatre Romà de Mèrida: Un Tresor Ben Conservat
Pel que fa al Teatre Romà de Mèrida, cal dir que és el teatre romà més ben conservat de la Península Ibèrica, amb un aforament per a unes 6.000 persones.
Estructura i Elements Clau del Teatre Romà
La part més espectacular és la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L'espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l'escenari pròpiament dit, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena.
En la part posterior de l'escena hi havia les cambres, que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte Imperial.
Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les graderies (la cavea).
Els senadors i les màximes autoritats que anaven a les representacions teatrals ocupaven el lloc de màxima preferència, l'orchestra, un espai semicircular, pavimentat amb marbres de colors blanc i blau.
La Funció Social i la Decadència del Teatre
Un cop impulsat el cristianisme en el món romà, les representacions considerades paganes van ser suprimides i el teatre va caure en desús fins fa pocs anys. Actualment, en els mesos d'estiu, s'hi celebra un Festival de Teatre Clàssic, que barreja el passat i el present en un marc de gran bellesa.
El Pont Romà de Mèrida: Enginyeria sobre el Guadiana
Una altra obra de la perfecta enginyeria romana va ser el Pont Romà de Mèrida sobre el riu Guadiana. Era el segon pont més llarg de l'Imperi Romà. Tenia 800 metres de longitud, amb 60 arcs, i era considerat com la gran porta d'entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus maximus.
Característiques Constructives del Pont Romà
Aquest pont tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu, com passava a Roma amb l'illa Tiberina. És un pont construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt. La funció d'aquestes voltes era que l'aigua no augmentés la pressió d'empenta sobre el pont en les crescudes del riu. En la banda per la qual baixava el corrent, el pont estava proveït d'un tallamar que, a manera de tascons, tallava el corrent i desviava la pressió de l'aigua.
Els Aqüeductes Romans de Mèrida: Aigua per a la Ciutat
Calia tenir i portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans. Amb aquesta finalitat hi havia a la ciutat tres aqüeductes:
Aqüeducte de Sant Llàtzer: Conducció Subterrània
L'Aqüeducte de Sant Llàtzer, que canalitzava l'aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d'unió.
Aqüeducte d'Aqua Augusta: El Tram Més Llarg
L'Aqüeducte d'Aqua Augusta, que portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.
Aqüeducte dels Miracles: Bellesa i Resistència
L'Aqüeducte dels Miracles, data del principi del segle I dC i transporta l'aigua de l'embassament de Prosèrpina, situat a uns 5 quilòmetres de la ciutat. Encara en subsisteixen 35 pilars i arcs gegantins de granit i maó. La seva combinació proporciona una agradable impressió cromàtica. L'aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir del qual es distribuïa l'aigua per la ciutat. Després de tants anys des de la seva construcció, bona part d'aquest aqüeducte encara resisteix, com si d'un miracle es tractés; d'aquí el seu nom popular.