Mèrida vs. Bàrcino: Història i Arquitectura de Dues Colònies Romanes

Dues Colònies Romanes: Mèrida i Bàrcino

Mèrida: Colonia Augusta Emerita

Fundació: 25 aC, durant l'Imperi Romà.

Fundació i Rols Estratègics

Mèrida va ser fundada al segle I aC, sota el govern de l’emperador Octavi August, amb el nom de Colonia Augusta Emerita. L'objectiu era allotjar soldats veterans retirats de les legions V Alaudae i X Gemina.

La seva ubicació era estratègica, al costat del riu Guadiana i en una cruïlla de vies importants, fet que li va permetre esdevenir la capital de la província romana de Lusitània.

Evolució Històrica i Declivi

Durant els segles següents, la ciutat va créixer amb grans edificis públics i un fort procés de romanització. Al segle IV, es va convertir en capital administrativa de la diòcesi de les Hispànies (284-409 dC).

Amb l’arribada del cristianisme, va guanyar importància religiosa i, després de les invasions bàrbares, es va convertir en una de les capitals del regne visigot.

El seu declivi va començar amb les invasions musulmanes al segle VIII, que van provocar la pèrdua del poder visigot.

Context històric clau: Guerres d’expansió de l’Imperi Romà, invasions bàrbares i conquesta musulmana.

Estructura Urbana

Colònia de retícula, estructurada a partir del cardo i decumanus.

Monuments Principals

Els monuments es classifiquen segons la seva ubicació (intra/extra murs):

• Teatre: (Intra murs)
• Amfiteatre: (Intra murs)
• Fòrum provincial: (Intra murs)
• Fòrum municipal: (Intra murs)
• Circ: (Extra murs)
• Pont: (Extra murs)
• Aqüeducte de los Milagros: (Extra murs)

Bàrcino: Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia

Fundació: 14 aC, per Octavi August, durant l'Imperi Romà.

Fundació i Economia

Bàrcino va ser fundada al segle I aC, durant el govern d’Octavi August, amb el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

Amb uns 2.000 habitants, tenia una economia basada en l’agricultura, la pesca, el comerç i la producció de vi.

Paper Històric i Govern Visigot

Tot i ser una ciutat fortificada, no va tenir un paper destacat en les grans guerres de l’Imperi Romà.

Amb la crisi de l’Imperi al segle V dC, els visigots van conquerir la ciutat. El rei Ataülf hi va establir la seva cort l’any 415 dC. Més tard, entre 507 i 511 dC, el rei visigot Gesaleic també va governar des de Barcelona.

La ciutat va perdre importància respecte a Tàrraco, però va continuar habitada fins a l’ocupació musulmana del 711 dC, quan els àrabs van prendre el control de la península i van provocar la caiguda definitiva de l'antic ordre romà i visigot.

Esdeveniments clau: Invasions visigodes (segles V i VI dC), que van prendre el control de la ciutat.

Estructura i Fortificació

Colònia amb recinte rectangular emmurallat, travessat pel decumanus maximus i cardo maximus, i altres carrers paral·lels.

Edificis i Infraestructures

Ubicació dels principals elements:

• Temple: (Intra murs)
• Fòrum: (Intra murs)
• Termes: (Intra murs)
• Fàbrica de gàrum i tintoreria: (Intra murs)
• Aqüeducte: (Extra murs)
• Necròpolis: (Extra murs)