Merton i Kuhn: Sociologia del Coneixement Científic, Paradigmes i Institucions

Robert K. Merton: La Institució Social de la Ciència

La ciència de principis del segle XX es produeix gràcies al fet que hi ha tota una organització social al darrere que afavoreix aquest tipus de coneixement. Merton diu que, a més de les teories, explicacions i la metodologia científica, un element fonamental per a la generació de coneixement científic és la presència d’una institució social de la ciència que s’encarregui de fer-ne difusió.

Preocupacions i Característiques de l'Estudi de Merton

Les principals preocupacions de l'estudi de Merton inclouen:

1. Una sociologia del coneixement científic s’hauria de centrar exclusiva i fonamentalment en el canvi social.
2. Per entendre de quina manera el coneixement científic es difon en la vida social, s’haurien de fer estudis de com es difon en cadascun dels estrats socials (per exemple, la classe social europea).
3. Fer estudis sobre com s’avalua cada tipus de coneixement i, a partir d’aquí, tractar d’entendre per què es dediquen més recursos a uns tipus de coneixement que a uns altres, i quins tipus de factors hi influeixen.
4. Quines condicions fan que sorgeixin nous problemes lligats al coneixement i desapareguin altres problemes o preocupacions anteriors, i què és el que fa créixer o decréixer l’interès per aquestes preocupacions.
5. Tota sociologia del coneixement científic s’ha de preocupar fonamentalment de l’estudi de l'organització social del coneixement; estudiant això, podrem entendre el vincle entre societat i coneixement.
6. Estudiar quines institucions afavoreixen la difusió del coneixement, concretament del coneixement científic, i quines l’obstaculitzen.
7. Quina influència podia tenir el coneixement científic en la seva aplicació tecnològica sobre la societat; Merton considerava que la tecnologia modificava substancialment les formes de vida social.

Thomas S. Kuhn: Revolucions i Paradigmes

Kuhn defensa que la història de la ciència és una successió de revolucions científiques que han modificat el nucli mateix de les concepcions científiques del moment. És a dir, cada moment històric o etapa separada de la ciència és un paradigma diferent, iniciat per una revolució científica i caracteritzat per una concepció de veritat lligada a la veritat del nou paradigma.

Conceptes Kuhnians Clau

Revolució Científica

La revolució científica consisteix en:

Una gran convulsió que produeix un progrés del coneixement científic, i aquestes convulsions segueixen un procés: es descriuen els mateixos fenòmens a través de conceptes diferents i contradictoris; en un segon pas, la coexistència de diferents enfocaments i escoles s’acaba quan una de les alternatives aconsegueix una posició de domini, ja sigui per mitjans intel·lectuals (o epistèmics), ja sigui per factors d’origen social (o no epistèmics). En un tercer estadi, els científics assumeixen una forma semblant de veure, entendre i explicar els problemes.

Paradigma

Un paradigma és:

Un moment de la ciència que inclouria una teoria fonamental i algunes explicacions exemplificades de l’experiment i de l’observació; també inclouria el conjunt de creences acceptades pels científics, els quals ja no volen rivalitzar amb la teoria fonamental sinó que es dediquen a estendre-la i a explotar-la.

Es podria considerar com un món conceptual obert però amb uns límits definits.

Ciència Normal

Lligat al concepte de paradigma, Kuhn fa servir el concepte de ciència normal, entesa com:

Un conjunt d’investigacions basades en concepcions científiques que la comunitat científica reconeix durant un cert temps com a fonamentals per al seu treball posterior.

Hi ha ciència normal quan es donen com a mínim tres elements:

1. Hi ha criteris molt clars per a determinar quins fets són significatius.
2. Hi ha criteris clars per a vincular els fets amb la teoria i amb les prediccions.
3. En un context de ciència normal hi ha criteris per a resoldre les “ambigüitats residuals” (concepcions divergents respecte del paradigma).

Incommensurabilitat

Finalment, el concepte d'incommensurabilitat significa que:

La idea d’acumulació del coneixement científic queda restringida a l’interior de cada paradigma. Sí que hi ha un procés d’acumulació de coneixement científic, però queda restringit als períodes de ciència normal, ja que quan es produeixen revolucions científiques es produeix un trencament i una discontinuïtat en la ciència; deixa d’haver-hi una acumulació de coneixement.

És a dir, les nocions de veritat de diferents paradigmes són contradictòries, però no s’invaliden entre elles. Kuhn ho resol dient que són incomparables en ser formes radicalment diferents d’explicar la realitat.