Mesquita de Còrdova: Art Islàmic, Història i Arquitectura
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB
Mesquita de Còrdova
Nom: Mesquita de Còrdova
Autor: Desconegut
Comitent: Abd al-Rahman I. Més tard, Abd al-Hakam II i Al-Mansur van fer reformes i ampliacions.
Cronologia: 785-788 (Abd al-Rahman I); ampliada successivament el 833, el 835, 962-966 i el 987.
Localització: Còrdova (Espanya)
Estil: Art islàmic (hispanomusulmà)
Materials: Pedra, maó, fusta i guix
Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
Dimensions: 1,78 x 1,25 m
Característiques Generals de l'Art Islàmic
Ofereix una gran diversitat per les múltiples influències que va rebre. Els àrabs eren pobles nòmades, sense tradició constructiva.
- Eclecticisme: Adoptà elements romans (columna i arc de mig punt), bizantins (cúpules i voltes, motius decoratius com els traçats epigràfics o de línia geomètrica), orientals (arcs lobulats i apuntats) i visigòtics (arc de ferradura), etc.
- Decoració cal·ligràfica: Cúfica, important per la prohibició expressa de representar persones i animals.
- Diferències artístiques: Segons les zones i les èpoques, que fan que sigui un art poc homogeni.
Característiques Arquitectòniques
- Més preocupació pels interiors que pels exteriors, molt austers.
- Sistema constructiu voltat.
- Edificis que harmonitzen amb el paisatge, poca alçada.
- Reutilitzen capitells i columnes clàssiques. Capitells propis molt variats i rics en decoració.
- Cúpules i voltes molt variades (nervada, volta de mocàrabs de guix i gallonada).
- Materials més usats: maó, guix, fusta (sostres) i pedra.
- Utilitzaven diferents tipus d’arcs. Feien servir amb profusió l'arc de mig punt, l'arc de ferradura i l'arc de ferradura apuntat. Amb caràcter decoratiu s'utilitzen molt els lobulats, els mixtilinis i els entrecreuats.
Elements de Suport i Suportats
Al haram hi ha 514 columnes. Les del primer edifici d’Abd al-Rahman I tenen fusts de granit, jaspi o marbre, i provenien d’edificis romans i visigòtics. Els capitells són molt diversos. A les ampliacions posteriors no aprofitaren elements arquitectònics.
Com que les columnes tenien poca alçada, s’ideà un sistema a base de dues arcades superposades, donant molta més altitud als sostres i efecte de lleugeresa. És possible que fos una improvisació afortunada, per la rapidesa amb què es va construir.
Sobre cada columna s’aixeca una pilastra que se sosté als dos cantons amb uns arcs de ferradura que alhora permeten sobreposar-hi un altre nivell d’arcs de mig punt més amples. Els arcs inferiors fan de contrafort de les pressions laterals de la coberta de dos aiguavessos.
També hi ha dues columnes superposades que contenen tres fileres d’arcs lobulats entrellaçats formant una gelosia complicada i molt ornamental.
Després de les ampliacions, la mesquita era molt profunda, cosa que no permetia que la llum del pati arribés al fons. La cúpula principal, sobre el mihrab, té els nervis que s’encreuen i dibuixen un octògon al centre. A la part interna hi ha mosaics de finíssimes decoracions vegetals i entre els nervis hi ha un cos de finestres.