Mesura de la Desigualtat i la Pobresa: Índexs Econòmics Clau

Conceptes Clau sobre la Desigualtat de Renda

A continuació, analitzem dues afirmacions comunes sobre com els canvis en la renda individual afecten la desigualtat:

• Afirmació 1: "Si la renda de cada individu augmenta en una quantitat monetària constant, la desigualtat disminueix."
• Anàlisi: Aquesta afirmació és falsa en el context d'una reducció significativa de la desigualtat estructural. Tot i que un augment constant de la renda per a tothom pot reduir la desigualtat relativa (ja que els ingressos més baixos augmenten proporcionalment més), la desigualtat absoluta es manté o fins i tot pot augmentar en un context de creixement econòmic no equitatiu. La distribució de la riquesa continua sent un problema fonamental.
• Afirmació 2: "Si la renda de cada individu es duplica, la desigualtat augmenta."
• Anàlisi: Aquesta afirmació és falsa si ens referim a la desigualtat relativa (mesurada per índexs com el Gini). En duplicar la renda de tots els individus, la distribució proporcional de la riquesa no es modifica, i per tant, la desigualtat relativa es manté. No obstant això, la distància absoluta entre rics i pobres sí que es duplica, fent que els rics siguin el doble de rics i els pobres, tot i tenir el doble d'ingressos, continuïn en una situació de pobresa amb una bretxa absoluta més gran respecte als més rics.

Índex Gini: Mesura de l'Equitat

• Estadístic que es fixa en l'equitat.
• Calcula la desigualtat d'ingressos entre ciutadans d'un territori.
• Comprèn valors entre 0 (màxima igualtat) i 1 (total desigualtat).
• S'entén gràficament amb la corba de Lorenz.
• Indica l'àrea compresa entre la corba de Lorenz i la línia d'igualtat perfecta, expressada com un percentatge de l'àrea total.
• Té una limitació: no és clar quan les corbes es creuen.

Índex Atkinson: Benestar i Desigualtat de Renda

• Mesura la desigualtat de la renda.
• Estadístic utilitarista que es fixa en el benestar.
• Té en compte els subgrups de la societat, valorant per trams i ponderant la seva influència en conjunt.
• Fa servir el coeficient E per ponderar els ingressos, que varia entre 0 i infinit. Com més elevat sigui el valor, major serà l'aversió per la desigualtat.
• Els valors de l'índex d'Atkinson sempre estan entre 0 i 1.
• La seva interpretació és que, donada una determinada distribució de l'ingrés d'una ciutat o país, l'índex indica quina proporció de l'ingrés permetria aconseguir el mateix nivell de benestar social per a tots els individus de la societat en qüestió.

Índex de Theil: Desagregació de la Desigualtat

• Mesura de desigualtat que serveix per a mesurar i comparar la distribució de la renda.
• Permet ser desagregat en un component de desigualtat a l'interior dels grups d'estudi i un altre corresponent a la desigualtat entre grups.
• El valor resultant es troba entre 0 i 1. Com més a prop d'1, pitjor serà la distribució de la renda.
• Aquest índex ens permet mesurar la divergència per a cada unitat territorial que existeix en la distribució de la població i els recursos humans.
• Per a això, es fa servir una distància específica, coneguda com a Desviació Logarítmica Mitjana (DLM).

Càlcul del Llindar de Pobresa: Pobresa Relativa

El càlcul del llindar de pobresa depèn de la distribució dels ingressos per unitat de consum de les persones. Per això s'utilitza el terme pobresa relativa, que pren en compte la situació de la població a la qual es pertany.

Taxa de Risc de Pobresa

• Per a calcular-la, es té en compte la posició relativa dels ingressos de la llar a la qual es pertany en relació al conjunt d'ingressos de la població en un any determinat.
• Mesura la desigualtat, no la pobresa absoluta.
• Quantifica quantes persones tenen ingressos baixos en relació al conjunt de la societat.

Població en Risc de Pobresa Relativa

És el percentatge de persones que viuen en llars on la renda total equivalent anual està per sota del llindar de pobresa.

Consideracions per a les Comunitats Autònomes (CCAA)

• En fer servir la línia de pobresa d'Espanya, els percentatges corresponents a les CCAA queden més difuminats, és a dir, la pobresa es reparteix de manera més uniforme.
• Si el càlcul es realitza fent servir la línia de pobresa de les pròpies CCAA, la proporció d'incidència de la pobresa creix, i els resultats indicarien una població més empobrida.
• En fer servir la línia estatal no es tenen en compte les variacions entre les diferents comunitats, i això acaba generalitzant els resultats.