Mesurament Progrés Social: Enfocament Capacitats

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,6 KB

Mesurament del Progrés Social

Enfocament Actual: El PIB

El creixement econòmic general, mesurat pel PIB, és un enfocament simplista i reduccionista per avaluar el progrés social.

L'Enfocament de les Capacitats

Es basa en deu capacitats centrals (vida, salut física, integritat física, sentits, imaginació i pensament, emocions, raó pràctica, afiliació, altres espècies, joc i control sobre el propi entorn) per assolir un nivell llindar mínim per a cada persona. Indicadors com l'IDH (educació, esperança de vida, PIB) s'hi relacionen.

Objectius

  • Mínim de justícia social
  • Una vida humanament digna
  • Bona qualitat de vida
  • Llibertat d’elecció per a les persones
  • L’empoderament de les persones per reforçar la seva autonomia
  • Supressió de la discriminació i generació d’oportunitats

Pressupòsits

  • La mateixa dignitat de tots els humans
  • El reconeixement que cada persona ha de ser un fi en ella mateixa
  • Les persones han d’ocupar el lloc central de les polítiques públiques

Els objectius són per a tota la ciutadania i cal ajudar més a qui més ho necessita (equitat).

Què són les Capacitats?

Conjunt d’oportunitats de les quals disposa una persona en funció del seu context concret i que li permeten poder escollir i actuar.

Comparació amb Altres Enfocaments

Utilitarisme (J. Bentham)

S’interessa per les persones i atén les seves impressions vitals, i és igualitarista.

Problemes:

  • La utilitat total és un indicador agregat que no veu les desigualtats socials.
  • El terme satisfacció és reduccionista i difícil de mesurar.
  • Les preferències de les persones estan influïdes pel context social.
  • S’infravalora la llibertat, que es considera només un mitjà i no un fi.

Enfocament basat en Recursos (John Rawls)

Es preocupa per la distribució de la riquesa.

Problemes:

  • Els recursos no són bons indicadors del que una persona és capaç de fer i ser.
  • La distribució igualitària de la riquesa no resol la desigualtat social.
  • Els recursos no garanteixen respecte ni inclusió social de col·lectius.
  • No garanteixen altres béns essencials com les llibertats.

Drets Humans

Les persones tenen dret a béns bàsics que la societat ha de garantir. La llista de les capacitats inclou drets bàsics com els de la 1a i la 2a generació, i tenen un paper similar al dels drets humans. Amplia les maneres d’entendre conceptes centrals.

Crítica al liberalisme nord-americà: tots els drets suposen una acció positiva del govern.

Contractualistes (Rawls, Locke, Hobbes)

Pretenen entendre la cooperació i la justícia socials com si fossin una societat basada en un ideal d’imparcialitat, però prioritzen molt la racionalitat.

Rawls exclou les persones amb discapacitat de la posició original i de la política, i els animals no humans, que també han de ser considerats en la justícia i la dignitat.

Conseqüencialistes i Deontològiques

El conseqüencialisme comparteix l'orientació als resultats, però és incompatible amb la llibertat política. La deontologia kantiana comparteix principis fonamentals i la crítica a l’utilitarisme, però no el procediment.

El Paper de l'Educació

Forma les aptituds de les persones i les transforma en capacitats internes. És una eina essencial per combatre la violència i la desigualtat de gènere, un element bàsic per a la dignitat, la igualtat i les oportunitats de les persones, i clau per al foment d’una ciutadania democràtica responsable. Ha d’unir les referències locals amb uns principis generals fruit d’un diàleg transcultural.

Tipus de Capacitats

  • Capacitats bàsiques: facultats innates de la persona que fan possible el seu posterior desenvolupament i formació.
  • Capacitats internes: trets i aptituds desenvolupats en interacció amb l’entorn familiar, polític, social i econòmic.
  • Capacitats combinades: combinació de capacitats internes i condicions socials, polítiques i econòmiques.
  • Funcionament: realització efectiva d’una o més capacitats.

L'enfocament promou les capacitats, no els funcionaments.

Racionalitat Moral

La raó i les emocions estan sotmeses a crítiques i errors. Compassió i amor: actuem pel bé comú.

Entradas relacionadas: