Mesures de Protecció a la Infància: Guia Completa

Mesures de Protecció a la Infància

Mesures de protecció:
Mesures d’atenció social i educativa. Risc lleu: les famílies i els nens requereixen una intervenció més intensiva i recurrent per a la protecció de la infància, però sense separació. La diferència entre la intervenció de prevenció i la de protecció és la intensitat d’aquesta; els recursos són semblants amb intensitat i modalitat de treball diferents (individualitzada). Aquestes són:

• Orientació, assessorament i ajut a la família
• Intervenció familiar mitjançant programes socioeducatius als progenitors: programes per a la preservació familiar i de prevenció de la negligència i el maltractament.
• Acompanyament dels infants als centres educatius formals i no formals, suport psicològic i ajuts a l’estudi.
• Ajuts a domicili: la treballadora familiar acudeix a la llar familiar per ajudar amb les tasques.
• Atenció en centres oberts i altres serveis socioeducatius
• Atenció sanitària, psicoterapèutica
• Programes formatius per a adolescents que abandonen el sistema escolar
• Assistència personal per als infants, adolescents i famílies

Mesures de Protecció en Risc Elevat: Serveis Socials Especialitzats (EAIA)

Quan l’atenció es torna individualitzada passa a mans de l’EAIA, servei social especialitzat. Es treballa amb el compromís socioeducatiu on s’especifica la descripció del risc, l’avaluació i les mesures signades pels progenitors. És un contracte que firma la família amb l’equip amb una sèrie de compromisos que adquireixen els pares per millorar la situació del nen/a (canvis que ha de fer la família). S’estipulen també totes les indicacions, ajudes... que es faran per aconseguir aquesta millora. Aquests compromisos solen ser d’1 any, que és el que marca la llei.

Mesures de Protecció en Desemparament

És la separació del nen/a del seu pare/mare. Són les següents:

• Acolliment simple familiar: significa que una família d’acollida, sigui aliena o extensa, es fa càrrec temporalment de la cura del menor.
• Acolliment familiar permanent: el retorn a la família biològica és pràcticament nul i l’acolliment és permanent fins a la majoria d’edat.
• Acolliment familiar en unitat convivencial d’acció educativa: es tracta d’un professional que prové de l’àmbit de l’educació, sanitat... i que es dedica “professionalment” a l’acolliment temporal.
• Acolliment en centre: CRAE (ingrés en centre)
• Acolliment preadoptiu: pas previ a l’adopció que és de caràcter irreversible i on es fa un seguiment per tal de comprovar l’acoblament nen-família per formalitzar l’adopció.
• Mesures de transició a la vida adulta: tenen a veure amb la llar i la feina per a nois/es que han estat al sistema de protecció, normalment centres, i fent la majoria d’edat necessiten un període en el què amb diferents ajudes puguin fer una bona transició a la vida adulta (són voluntàries, per exemple, els pisos compartits)