Mesures de protecció per a infants i adolescents desemparats

Mesures de protecció dels infants i adolescents desemparats:

L’entitat pública competent amb els infants i adolescents desemparats, la DGAIA, decideix quines mesures de protecció per a cada cas, sempre en funció d’un informe previ dels equips tècnics i tenint en compte que s’ha de prioritzar en tot moment l’interès de l’infant o adolescent. En els acolliments solament hi ha una mesura administrativa, mentre que en l’adopció hi ha una mesura judicial.

1. Acolliment familiar aliena:

L’infant o adolescent s’ha de confiar en alguna família que desenvolupi de manera integral la seva personalitat. L’acolliment familiar simple s’ha d’acordar sempre i quan el desemparament serà transitori i pot tenir diferents modalitats, la durada i tipus de modalitat s’han d’establir reglamentàriament. L’acolliment familiar permanent s’ha d’acordar si el desemparament serà definitiu i no es considera favorable de l’infant o adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu o no és possible. Aquests poden donar-se a la família extensa o aliena. És a dir, quan es veu que la família biològica té opcions de millora es fa A.F simple, no s’opta a l’adopció. Es renova cada any fins que la família biològica millora, en el cas que no millores passaria a ser A.F. permanent, que també s’anirà renovant cada any fins la millora de la família, sinó doncs fins la majoria d’edat del menor.

2. Acolliment preadoptiu:

Aquest es com a pas previ a l’adopció que més endavant tindrà resolució judicial. Un cop acordada s’han de suspendre les visites i relacions amb la família biològica, per tal d’aconseguir millor integració de la família acollidora, si convé a l’interès de l’infant. S’acorda: - Quan no es possible la reintegració de l’infant o adolescent en la seva família d’origen i es considera més favorable per al seu benestar la integració en una altra família mitjançant l’adopció. - Quan els progenitors o titulars de la tutela ho sol·liciten a l’entitat pública i fan abandonament dels drets i deures inherents de les seves condicions.

3. Acollient en Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE):

És el que exerceixen persones prèviament seleccionades i qualificades per raó de la seva titulació, formació i experiència en l’àmbit de la infància i adolescència. Aquestes persones acolliran a infants amb necessitats especials o a grups de germans.

4. Acolliment en centre:

S’acorda quan el desemparament serà transitori i no és adequat o no hi ha la necessitat que l’infant estigui en una altra família o en la seva pròpia. Consisteix en ingressar a l’infant o adolescent a un centre públic o concertat i rebi l’atenció i educació necessàries.

5. Mesures de transició a la vida adulta:

Consisteix en oferir un acompanyament en la inserció sociolaboral i d’habitatge per garantir una preparació progressiva per a la independència personal, d’acord amb les necessitats formatives i d’integració social i laboral de cada adolescent. Aquestes mesures es poden acordar, respecte d’adolescents + 16 anys sense el seu consentiment que es trobi amb poques possibilitats per tornar al nucli d’origen o sense perspectives a la integració d’altres nuclis, o que tingui risc d’exclusió social en assolir la majoria d’edat.

6. Famílies col·laboradores:

Aquest programa ofereix a nens i nenes entre 9 i 17 anys acollits en centres residencials i pels quals no hi ha opció viable de la pròpia o d’una altra família d’acollir-los, doncs la possibilitat de que puguin viure durant caps de setmana, períodes de vacances, ponts... Aquesta té una continuïtat en el temps que es tracta de crear una relació duradora i estable entre la família i l’infant, i no és esporàdica.

7. Família d’urgència i diagnòstic: