Metafísica d'Aristòtil: Substància i Canvi

Crítica de la Teoria de les Idees

Aristòtil critica la teoria de les Idees de Plató argumentant que:

• El món de les idees és una duplicació innecessària del món sensible.
• Les idees no poden explicar el naixement ni el canvi de les coses sensibles, ja que són immaterials i fixes.
• Les idees no poden ser l'essència de les coses, ja que són transcendents a elles; l'essència ha de ser immanent.
• Dir que les idees són el model de les coses no explica res. La semblança és recíproca (argument del tercer home).
• Fa falta una causa eficient per explicar el sorgiment de les coses.

No obstant això, Aristòtil està d'acord amb Plató en què:

1. Hi ha una essència comuna.
2. El veritable coneixement és d'allò universal.
3. La raó és imprescindible per captar allò universal.

En conseqüència, Aristòtil proposa:

• Un únic món, el sensible.
• Una essència immanent a les coses, la forma.
• La necessitat dels sentits per accedir al coneixement (empirisme).

Metafísica

Andrònic de Rodes anomenà els escrits d'Aristòtil sobre la filosofia primera "ta meta tá Physicá".

Ciència del Ser

La metafísica és l'estudi de l'ontologia (ontos = ser) o teologia (theos = déu), és a dir, l'estudi de "l'ésser en tant que ésser".

Substància i Categories

L'ésser es diu de moltes maneres: com a subjecte i com a atributs. Les categories són: substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, situació, possessió, acció, passió.

La substància o essència (ousia = allò que és) és la principal, ja que les altres (accidents) hi fan referència. Per tant, la metafísica té com a objecte principal la substància.

Substància i accidents són tant formes de l'ésser (realitat) com formes de dir (llenguatge).

• Substància (primera): L'individu concret.
• Substància segona: El gènere i l'espècie.

Teoria Hilemòrfica

La substància és un compost de matèria (hylé) i forma (morphé). Però la distinció és conceptual.

• Forma: És l'essència d'una cosa i la seva espècie, allò que la defineix. És universal i invariable, però no pot existir fora de la matèria.
• Matèria: És el substrat de la forma, és indefinida i incognoscible. La matèria concreta que compon un individu (matèria pròxima) sí que té qualitats, però la matèria genèrica (matèria primera), no.

Forma (com a espècie) i matèria (primera) són eternes, indestructibles. Les substàncies es creen (unió de matèria i forma) i es destrueixen (separació de matèria i forma).

L'objecte de coneixement és la forma, que és universal; de la matèria (primera) no hi ha coneixement. El principi d'individuació és la matèria pròxima (no la forma, ja que és comuna). La forma d'Aristòtil equival a la idea platònica, però és immanent, no pot existir fora dels individus.

Física

Physis

La physis es caracteritza per tenir un principi de moviment intrínsec i immanent. Els éssers artificials no tenen un principi de moviment intern (es mouen forçadament), els éssers naturals es mouen (neixen, creixen, es nodreixen, es reprodueixen) per si mateixos. La naturalesa com a principi de moviment depèn de la forma, ja que aquesta és l'essència.

Tipus de Moviments

• Substancial: Generació i corrupció.
• Accidental: Quantitatiu, qualitatiu, locatiu.
• Elements del canvi: Subjecte, forma i privació.

Potència i Acte

• Acte: Allò que una cosa efectivament és, allò que ja és. Podem distingir entre:
  • Entelèquia: Total realització i perfecció de la forma.
  • Energia: Acció, producció d'una cosa.
• Potència: Allò que una cosa pot arribar a ser, potencialitat. Té dos sentits:
  • Potència activa: Capacitat de produir una acció o canvi.
  • Potència passiva: Capacitat de ser afectat.

L'acte i la potència activa depenen de la forma; la potència passiva depèn de la matèria.

MOVIMENT: És un estat intermedi entre la potència i l'acte, és el pas de la potència a l'acte abans que s'hagi realitzat l'acte.

Les Quatre Causes

Causa (aitia) és tot allò pel que una cosa es comporta com allò que és. És a dir, la causa inclou tot el que és necessari per explicar una cosa. Aquest sentit és molt més ample que l'actual.

Hi ha quatre causes:

• Material: De què està fet.
• Formal: Què és.
• Eficient: Què l'ha produït.
• Final: Quina finalitat té.

En els éssers artificials, les causes són diferents; en els naturals, la formal, l'eficient i la final coincideixen. Per a Aristòtil, la causa final és la prioritària (teleologisme, de thelos = finalitat). La seva concepció teleològica de la naturalesa avui dia ja no és acceptada.

Motor Immòbil

Primer principi de la física aristotèlica: tot el que es mou és mogut per un altre. Ara bé, no pot haver-hi una cadena infinita de motors moguts. Per tant, hi ha d'haver un primer motor immòbil que és l'origen de tot moviment. Aquest motor immòbil és etern i mou sense moure's, és la causa final del cosmos. És perfecte, totalment en acte i forma pura.