Metafísica: Estudi de la realitat més enllà del material

La metafísica

La metafísica és una ciència o saber de tot allò que es troba darrere o més enllà de la realitat material o natural. Segons com expressa el seu nom, la metafísica és un estudi o saber de la realitat però entesa, no com la ciència, sinó en un sentit ampli i profund.

La realitat

La realitat està constituïda pel conjunt de tot allò que existeix o que és. Hi ha dues concepcions de la realitat segons siguin més o menys restrictives en la seva consideració:

• En un sentit restrictiu on es considera que la realitat és tot allò que ens envolta i del qual podem tenir experiència o bé que es tracta d'éssers observables pels sentits o bé es poden observar gràcies als microscopis o telescopis. Aquesta concepció de la realitat coincideix amb la concepció científica de la realitat física o material.
• En un sentit ampli es considera que no tan sols tenen existència els éssers humans i observables sinó també realitats subjectives que coneixem íntimament, productes culturals, realitats immaterials o espirituals. Es considera real l'essència mateixa de les coses.

La metafísica es caracteritza per:

• Ser una ciència diferent de les ciències particulars perquè constitueix la base per a la resta de les ciències.
• Ocupar-se de ser en tant que ser, li interessa el ser en un sentit general i no les maneres concretes de ser ni les seves parts concretes.

Podem reinterpretar aquesta distinció entre l'ús predicatiu i l'ús existencial:

• Ser com un accident: atribuïm a una realitat determinades propietats o qualitats. Aquestes qualitats són maneres de ser que no tenen existència per elles mateixes perquè necessiten d'una altra realitat.
• Ser per si mateix o substància: ens referim a un ser que té existència per si mateix, ja que no depèn com passava amb les propietats, d'una altra realitat per existir.

La realitat i l'aparença

La realitat: el conjunt de tots els éssers i objectes que tenen existència per si mateixos, independentment que hi hagi algun ésser o subjecte que els capti.

L'aparença: la forma en què es manifesta o apareix la realitat als subjectes que la perceben.

El problema del no ser: el no-res

Ser: és allò que hi ha, allò que existeix, la realitat.

No-res: és la negació del ser i d'allò que no és, allò que no existeix, el que no és la realitat.

Hi existeixen dues postures:

• El no-res és una pseudoidea. Segons Bergson el no-res és un terme sense significat, ja que no pot ni imaginar-se ni pensar-se.
• El no-res és un tema lògic. Segons alguns pensadors que es pot afirmar que el no-res, en certa manera és perquè com a mínim ens hi podem referir.

Orientacions de la metafísica

Essencialisme: l'essència és allò en virtut del qual pertany a una espècie i no a una altra, i estableix la clau de la seva identitat. L'essència defineix allò que una cosa és. El nostre ser és qui dicta la nostra manera d'actuar. La nostra naturalesa ens empeny a actuar d'una determinada manera.

Existencialisme: en cas de l'ésser humà, no podem parlar d'una essència comuna. Els humans compartim la mateixa condició però no la naturalesa essencial. En l'ésser humà, l'existència precedeix a l'essència. Són les accions que anem fent aquelles que construeixen la nostra identitat.

La metafísica espiritualista

En la metafísica espiritualista s'agrupen les teories de tots aquells pensadors que sostenen que sota la realitat material de la qual tenim experiència existeix una realitat espiritual que li dona sentit.

La realitat substancial cartesiana

Res cogitans: substància pensant o ànima. L'essència d'aquesta realitat és el pensament i encara que és una substància imperfecta.

Res extensa: substància material o món. La formen tots aquells éssers que tenen una localització espaciotemporal i estan sotmesos a lleis de la física. És una realitat imperfecta, finita i creada.

Res infinita: substància divina o Déu. Es caracteritza per ser perfecta, eterna i infinita.

Metafísica material

En la metafísica material s'agrupen les teories de tots aquells pensadors que neguen l'existència de realitats i de tipus espiritual i redueixen o identifiquen tot allò que hi ha a realitat material o sensorial. En un sentit ampli, són metafísiques materialistes totes aquelles que només admeten l'existència real de la natura o de la subsistència extensa, neguen l'existència de Déu i identifiquen la ment amb el cos o el cervell.