Metafísica Materialista: De la percepció a la existència

Metafísica materialista: cos, percepció, la natura clàssica i el sentit de l'existència.

Homisme clàssic dels segles V-IV aC. Demòcrit va afirmar que "realitat = àtoms (matèria essencial) + buit (sense matèria, sense essència)". El contingut és prescindible en el materialisme dialèctic de Karl Marx, on la matèria condueix a la realitat i a la ideologia.

En el sistema capitalista, el proletariat porta al comunisme i a la fi de la història. L'infraestructura condiciona la superestructura, separant la matèria (fàbriques, eines, capital, diners) de la no matèria (política, ideologia, història).

La vigència de la metafísica es preocupa pel bé i pel mal. Kant va afirmar que la metafísica no és igual a la ciència, ja que tracta temes com Déu, ànima, llibertat i identitat, que van més enllà de la raó humana i no es basen en l'experiència empírica.

L'epistemologia és considerada com la ciència del coneixement. Aristòtil va afirmar que l'ésser humà vol saber, mentre que Russell va dir que una bona vida està inspirada en l'amor i guiada pel saber.

La opinió és una aparença subjectiva que no és segura ni pot ser provada al 100%. La creença pot ser dubitativa o assertiva, però el saber és objectiu, racional i demostrable.

Les eines del coneixement inclouen les facultats cognitives, la percepció de les dades sensorials, la memòria i l'oblidament. La imaginació reprodueix i crea, la intel·ligència pensa, i l'abstracció recull trets i agrupa individus.

El coneixement teòric es basa en l'observació i la descripció, mentre que el coneixement pràctic i tècnic implica activar-lo (manipular l'entorn).

Segons Aristòtil, el coneixement teòric és una tasca agradable i indispensable per a la felicitat, ja que implica descriure, explicar i predir. Kant va afirmar que la veritat és incognoscible, ja que hi ha una diferència entre el fenomen (com es manifesten les coses als sentits) i el noumen (com són les coses realment).

Les preguntes empíriques es basen en l'experiència, mentre que les preguntes formals tracten les relacions entre conceptes i símbols (com les matemàtiques) i són infal·libles.

Hi ha diferents criteris per a la veritat, com la correspondència (comparació amb fets), la coherència (comparació amb coneixement) i l'èxit (pragmatisme, basat en la funcionalitat).

El dogmatisme és universal, l'escepticisme dubta moderadament, el radicalisme nega el coneixement absolut, i el criticisme de Kant sosté que no hi ha veritat objectiva. El perspectivisme considera que la veritat objectiva es veu afectada per les perspectives subjectives.

La conquesta de la veritat implica valors com la llibertat, el benestar i la vida permanent, mentre que l'ignorància, l'autodecepció i la distorsió ideològica són obstacles.

El principi d'identitat A=A estableix que el tot és més gran que les seves parts, i els criteris d'evidència dissipen qualsevol dubte. L'intersubjectivitat en la ciència es basa en el coneixement general.