Metafísica, Realitat i Procés d'Hominizació: Conceptes Filosòfics

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,73 KB

Metafísica i la Qüestió de la Realitat

La metafísica és una ciència o saber de tot allò que es troba darrere o més enllà de la realitat material o natural.

Origen del Terme Metafísica

Andrònic de Rodes (s. I a.C.) va impulsar el terme metafísica. La llegenda diu que, en ordenar els llibres d'Aristòtil, els va classificar just després dels llibres de física, creant així el terme metafísica (més enllà de la física).

La Realitat i l'Aparença

La realitat està constituïda pel conjunt de tot allò que existeix o que és.

Sentits de la Realitat

  • Sentit restrictiu: Es considera que la realitat és tot allò que ens envolta i del qual podem tenir experiència, ja sigui observable a simple vista o a través d'instruments.
  • Sentit ampli: Es considera que no tan sols tenen existència els éssers materials i observables, sinó també realitats subjectives.

Definicions Clau

  • Realitat: És el conjunt de tots els éssers i objectes que tenen existència per si mateixos, independentment que hi hagi algun ésser o subjecte que els capti o percebi.
  • Aparença: És la forma en què apareix la realitat.

Orientacions de la Metafísica

L'essència és allò característic que defineix a cada persona.

Segons el Principi d'Origen

Segons si consideren que tot procedeix o no d’un principi únic:

  • Monistes: La realitat està constituïda o s’origina a partir d’un únic principi.
  • Pluralistes: Consideren que els principis de la natura són múltiples. Aquesta és la manera més senzilla d’explicar la pluralitat i la diversitat que s’observa del món.

Segons la Naturalesa de la Realitat

Segons si consideren que tot es redueix a allò material:

  • Materialistes: És a dir, que tot se centra en allò físic.
  • Espiritualistes: Afirmen que més enllà d'allò físic existeixen altres realitats.

El Problema del No-Ser: El No-Res

  • Ser: Allò que existeix, la realitat.
  • No-res: És la negació del ser i, per tant, allò que no existeix o no té realitat.

El problema principal d’aquest terme és que no té sentit dir “x no és”, ja que, com podem referir-nos a “x” si no hi ha cap manera d’imaginar-ho? Aquest problema es presenta en dues postures:

  1. El no-res és una pseudoidea: És un terme sense significat; no es pot ni imaginar ni pensar.
  2. El no-res és un terme lògic: Es crea per poder-se referir a la negació d’una existència.

El Procés d’Hominizació

Factors Clau de l'Evolució Humana

  1. Posició erecta del cos: Va millorar la visió i va deixar les mans lliures.
  2. Alliberament de les extremitats superiors: Va permetre manipular objectes, cosa que va impulsar el desenvolupament cerebral.
  3. Desenvolupament cerebral: Gràcies a la millora de la posició i l'ús de les mans i extremitats.

Capacitats Derivades del Desenvolupament Cerebral

  • Capacitat Tècnica: És la capacitat de fabricar instruments per modificar l’entorn i així satisfer les necessitats.
  • Capacitat Simbòlica: És la capacitat que té l'ésser humà d’expressar-se amb símbols.

L'Aparició del Llenguatge Articulat

L'evolució dels gestos va provocar el llenguatge articulat, impulsat per:

  • Mutació genètica.
  • Augment progressiu de la intel·ligència general.
  • Generalització de senyals.

La Cultura i el Procés d’Humanització

La dimensió cultural és el principal factor humanitzador i el que marca la diferència entre les cultures (animal i humana).

Diferències entre Cultura Humana i Animal

Cultura HumanaCultura Animal
Rica i evoluciona constantmentNo tan rica
Amb llenguatge articulatSense llenguatge articulat
Es pot transmetre a distància (telemàticament)No es pot transmetre a distància

La Cultura com a Factor Humanitzador

  • Humanització: Aparició de les primeres espècies que es poden considerar pròpiament humanes. El que diferencia l’ésser humà dels altres homínids és la cultura.
  • Cultura: Conjunt d’informacions adquirides a través de l’aprenentatge social, que pot donar-se per imitació, per ensenyament o per assimilació o costum en el seu ús.

Dimensions de l'Ésser Humà

  • Dimensió Natural: Biologia, genètica; allò que constitueix el món d’on venim.
  • Dimensió Cultural: Comprèn tot allò que adquirim socialment (coneixements, tècniques, hàbits, normes i maneres de viure).

Actituds davant la Diversitat Cultural

Etnocentrisme
Es pensa que la pròpia cultura és la millor i es jutgen les altres des d'aquesta perspectiva.
Racisme
Considera que un grup és superior a un altre per les seves característiques racials.
Xenofòbia
Actitud de menyspreu o rebuig contra la gent estrangera, diferent o estranya.
Relativisme cultural
Accepta totes les cultures com a vàlides, però pot portar a acceptar pràctiques que violen drets fonamentals (Per exemple: el cas dels drets LGTBIQ+ a Qatar).
Universalisme
Totes les cultures són vàlides, però hi ha d'haver un mínim de drets universals innegociables.
Interculturalisme i diàleg
Totes les cultures són vàlides, però han de parlar i interactuar entre elles, cosa que fomenta la globalització.

L'Antropologia: Estudi de l'Ésser Humà

L’antropologia és l’estudi de l'origen, l'evolució i les característiques de l'ésser humà. Gràcies a l'antropologia s'ha pogut fer la recerca de l'evolució biològica de la nostra espècie. El descobriment d'Amèrica va impulsar el desenvolupament de l’antropologia occidental.

Divisió de l’Antropologia

  • Antropologia Filosòfica: Sempre ha existit, es basa en les ciències socials i estudia les característiques essencials de l'ésser humà.
  • Antropologia Científica: Es basa en la biologia i els trets culturals.

Branques de l'Antropologia Científica

  • Física
  • Cultural

Explicacions sobre l'Origen de les Espècies

Explicacions Preevolucionistes (Fixisme)

Plató i Aristòtil creien que l’individu canvia, però l’espècie no. Pensaven que les espècies no havien tingut canvis des dels seus orígens.

  • Teoria Creacionista: L'aparició de les espècies podria haver estat per generació espontània o per mitjà de la voluntat divina (creació per Déu).
  • Fixisme: Les espècies no han evolucionat al llarg del temps.
  • Creacionisme Fixista: Carl von Linné i Georges Cuvier consideraven que l'adaptabilitat dels individus al medi és el resultat d'un disseny intel·ligent. No hi ha selecció natural, ja que som éssers intel·ligents i ens adaptem al nostre ambient.

Explicacions Evolucionistes

Charles Darwin va escriure la teoria de l'evolució al segle XIX.

  • Les espècies s’originen d'altres espècies, però amb petits canvis.
  • El principi explicatiu de l’evolució és la selecció natural: les espècies només transmeten genèticament els canvis necessaris que resulten més eficaços en el dia a dia.
  • L'ésser humà descendeix d’antics primats.
  • Gregor Mendel va explicar que l'herència genètica era el mecanisme de transmissió.

L'Evolució de l'Ésser Humà: Dues Teories

Hi ha dues teories sobre com va aparèixer la nostra espècie (tot i que cap de les dues és totalment concloent):

La teoria del canelobre
Aquesta teoria diu que l’origen de l'ésser humà es va crear a diferents llocs del món i hi va haver un intercanvi genètic entre aquestes poblacions.
La teoria de l’arca de Noè
Afirma que el nostre origen és a l'Àfrica i ens hem anat movent a altres regions (Out of Africa).

Debats Filosòfics sobre la Identitat

Innatism contra Ambientalisme

Innatism

  • Ets d’una manera perquè els teus gens ho determinen.
  • Innat significa “des del naixement”.
  • Quan naixem ja portem definit el nostre caràcter, la nostra capacitat de memorització, la nostra timidesa, etc.
  • La clau està en la nostra herència genètica.

Ambientalisme

  • Tot depèn del nostre entorn.
  • Són les experiències les que faran de cadascun de nosaltres el tipus de persones que som.
  • Es minimitza la importància dels trets heretats.
  • No naixem tímids o extravertits, ho som segons les experiències que vivim.

Tensió entre Naturalesa i Cultura

Thomas Hobbes (Anglès)

Va dir que l'ésser humà neix egoista. Si no hi ha govern, els individus acabarien barallant-se. Hobbes proposa un govern absolutista per mantenir l'ordre.

Jean-Jacques Rousseau (Francès)

Afirma que no naixem egoistes, sinó que naixem bones persones, però la societat ens canvia i ens fa més corruptes.

Entradas relacionadas: