Meteorologia Bàsica: Estabilitat de l'Aire Sec, Pluja i Núvols

Estabilitat de l'Aire Sec i Processos Adiabàtics

Els processos de les masses aèries que ascendeixen o descendeixen es consideren adiabàtics. Per estudiar l’estabilitat de l’aire sec, considerem tres situacions en què es troba una parcel·la d’aire sec en elevar-se a l’atmosfera.

Definim:

• Y: Representa el refredament/escalfament que experimenta una parcel·la d’aire sec en elevar-se/descendre per un procés adiabàtic (Gradient Adiabàtic Sec).
• X: És el perfil de pressió i temperatura de l'ascens normal de l'aire sec (Gradient Ambiental).

Per tant, l'estabilitat es defineix així:

• Si Y > X (Estable): L’aire que puja estarà sempre més fred que l'ambient i, per tant, tendirà a caure i tornar al seu punt de partida.
• Si Y = X (Indiferent o Neutre): L’aire que s’eleva adiabàticament es refreda a la mateixa taxa que l’aire ambient (mateixa temperatura).
• Si Y < X (Inestable): L’aire que puja adiabàticament es refreda menys que l’ambient que es va trobant i, per tant, tendirà a ascendir.

Aparells de Mesura de la Precipitació

La mesura de la pluja es pot fer amb un pluviòmetre o un pluviògraf. Les unitats per mesurar la pluja són els mil·límetres d’altura (mm) per unitat d'àrea. Per tant, el pluviòmetre mesura la quantitat de pluja caiguda en un interval de temps. Es tracta d’un vas cilíndric amb una boca de secció calibrada i amb una certa altura.

El Pluviògraf

El pluviògraf, en canvi, ens proporciona un registre continu de les precipitacions. Pot ser de diversos tipus:

• De balança
• De flotador
• De pes

Mesura de la Neu (Nivòmetre)

La mesura de la neu es fa amb un nivòmetre. És un sistema semblant a l’anterior, però que té en compte la densitat de la neu (que és més gran). Actualment, s’utilitzen sistemes d’ultrasons.

Classificació i Tipus de Núvols

Núvols Alts (> 6000 m)

Són els anomenats Cirros (Ci). Són núvols prims amb forma de plomall i formats per cristalls de gel. Es pot veure el sol i les estrelles a través seu, i mai arriben a cobrir tot el cel. No són núvols de pluja, ja que l’aigua s’evapora a causa de l'altura abans de caure a terra.

Hi ha dues varietats principals:

• Cirrocúmuls (Cc)
• Cirrostrats (Cs)

Núvols Mitjans (Entre 2000 i 6000 m)

Aquesta categoria inclou:

• Altocúmuls (Ac): Grup de petits núvols de forma globular o plana.
• Altostrats (As): Vel fibrós que dibuixa els contorns del sol o la lluna.

Núvols Baixos (< 2000 m)

Aquesta categoria inclou:

• Estrats (St): Capa contínua de baixa altura, però sense arribar a terra.
• Estratocúmuls (Sc): Capa grisa que cobreix tot el cel amb trossos més clars.
• Nimbostrats (Ns): Capa de núvols baixos, densos i sense forma definida, de la qual es desprenen precipitacions. Cobreixen tot el cel i semblen il·luminats des del seu interior. Sovint formen el nucli central d’una depressió.

Núvols de Desenvolupament Vertical

La seva base acostuma a estar molt a prop de terra i sol ser plana. Són brillants i formen flocs.

• Cúmuls (Cu): Núvols densos.
• Cumulonimbus (Cb): Massa potent de núvols. Contenen gotes d’aigua a la part inferior i cristalls de gel a la superior.