Mètode d'Anàlisi d'Imatges Històriques: Guia Pas a Pas

Guia Pràctica per a l'Anàlisi d'una Imatge Històrica

Les imatges són fonts primàries molt importants. Mostren una realitat passada (fotografia) o interpretacions d’aquesta realitat (pintura, gravat). Les imatges poden ser fixes o en moviment (cinema, documentals).

Fases de l'Anàlisi d'una Imatge

1. Descripció de la Imatge

Aquesta fase consisteix a descriure el que veiem a la imatge i assenyalar-ne els elements clau:

• Identificar la ubicació i el moment en què se situa l’escena.
• Assenyalar els personatges, objectes o símbols presents.
• Descriure el paisatge o l’escenari.

2. Explicació o Comentari

Aquesta fase requereix la interpretació i contextualització de la imatge:

• Desxifrar o descodificar el significat dels elements que figuren a la imatge.
• Relacionar la imatge amb el context històric.
• Analitzar i explicar el significat simbòlic de les situacions i els personatges representats.
• Valorar la imatge com a testimoni d’una època.

Exemple d'Anàlisi: Una Pintura de Denúncia Social

Descripció de l'Escena

Es tracta d’una pintura en què es representa un carrer solitari un dia plujós, amb un personatge en primer pla. L’escena té gran dramatisme i un cert to enigmàtic. L’home està estirat de panxa enlaire i amb una ferida al cap de la qual raja sang; ha perdut la gorra. Hi ha diverses gorres per terra, fet que indica una desbandada. Es podria pensar en un accident o un assalt del qual ha estat víctima l’home, però el moment de realització de la pintura ens permet conèixer-ne les intencions.

Comentari i Context Històric

El pintor mostra en aquesta obra les seqüeles d’una manifestació després d’una vaga a l’Espanya dels principis del segle XX, reprimida amb duresa. Antoni Fillol Granell va ser un dels principals representants del realisme social a València, autor d’escenes populars d’ambientació valenciana i d’acusat contingut social.

Anàlisi Simbòlica de la Vestimenta

L’obrer va vestit amb roba humil. La gorra era la peça de vestir més comuna entre les classes populars de l’Europa del final del XIX i principis del XX. El barret de copa representava el burgès enriquit i el barret de feltre, les classes mitjanes. Fillol va utilitzar la gorra com a element simbòlic per subratllar de qui estava “parlant” en aquesta escena.

Un dels títols de l’obra ja dóna pistes sobre el significat. El quadre va ser pintat el 1904 i es conserva al Museu de Belles Arts de València. Tots dos títols i el dramatisme de l’escena indiquen que es tracta d’una imatge de denúncia: l’obrer jeu ferit enmig de la calçada, després d’un enfrontament amb les forces d'ordre públic. El quadre és un símbol de la lluita dels obrers en defensa dels seus drets.