El Mètode Cartesiano: Dubte, Déu i el Món

El Mètode Cartesià

El Problema del Coneixement

Descartes afirma que la ciència és una i aposta per l'escepticisme. El problema principal que identifica és la manca d'un mètode de coneixement fiable. Per solucionar-ho, proposa el mètode matemàtic com a model.

Discurs del Mètode

Descartes estableix quatre regles en el seu Discurs del mètode:

1. Evidència: No acceptar res com a veritable si no es presenta de forma clara i distinta a la ment.
2. Anàlisi: Analitzar el problema, dividint-lo en parts més petites per facilitar la seva solució.
3. Síntesi: Ordenar els elements simples de manera lògica, recolzant cada un en l'anterior.
4. Revisió: Revisar tot el procés per assegurar-se que no s'ha omès cap pas.

Meditacions Metafísiques

Primera Meditació: El Dubte Hiperbòlic

Descartes inicia el seu procés posant-ho tot en dubte. Aquest dubte és metòdic (constructiu, no escèptic), teòric (no afecta la vida pràctica) i hiperbòlic (posa tot en qüestió). Els objectes del dubte són:

1. Els sentits, ja que a vegades ens enganyen.
2. L'existència del món, plantejant la possibilitat d'un somni permanent.
3. Un possible Geni Maligne que ens fa creure el que no existeix.

Segona Meditació: El Cogito i la Substància

Descartes arriba a la primera veritat: Penso, per tant, existeixo. Soc una cosa que pensa (com un tros de cera). Totes les operacions mentals són pensaments. Defineix la substància com allò que existeix en si i per si mateix. El jo és una substància pensant.

Tercera Meditació: Les Idees i Déu

Descartes no pot dubtar que té idees. Classifica les idees en tres tipus:

• Adventícies: Semblen venir de fora.
• Facticies: Producte de la imaginació.
• Innates: No provenen de l'experiència, sinó de la raó, i són la base del coneixement.

Per continuar el procés de coneixement, cal basar-se en les idees innates. La segona veritat és l'existència de Déu com a idea d'infinit. Com a substància finita i imperfecta (perquè dubto), Descartes no pot haver creat la idea d'una substància infinita (l'efecte no pot ser més gran que la causa). Déu és una idea innata, per tant, existeix.

Quarta Meditació: La Veracitat de Déu i la Raó

Com que Déu és perfecte, no enganya quan fem ús de la raó. Les coses que veiem de manera clara i distinta són veritats (com les matemàtiques). S'elimina la hipòtesi del Geni Maligne i el dubte deixa de ser hiperbòlic.

Cinquena Meditació: L'Argument Ontològic

Descartes presenta l'argument ontològic: Déu, com a ésser perfecte, implica la seva existència necessària, ja que és més perfecte existir que no fer-ho.

Sisena Meditació: L'Existència del Món

La tercera veritat és l'existència del món i de les coses materials. El cos i els sentits són diferents de la ment (el jo pensant). Déu, com a ésser bo i omnipotent, és capaç de crear dues substàncies diferents. El món és com una gran màquina composta de peces extenses en moviment. Jo, Déu i el món som substàncies. El jo és diferent del món: cos (món) i ànima (jo).