El mètode de Descartes i el Cogito ergo sum

Mètode

Pensa que ha d'existir un mètode universal per a totes les ciències, i per analitzar la ment, es basa en la intuïció i deducció. Descartes participa doncs de la preocupació metòdica pròpia de la seva època. El model de Galileu supera els inconvenients del model medieval perquè utilitza regles clares i funciona, en canvi l'escolàstica com no és metòdica s'equivoca constantment. Descartes creu amb una única raó universal i que d'ella se'n deriva tot coneixement vàlid, és a dir, només hi ha d'haver un únic mètode de coneixement que ha de ser vàlid per a totes les ciències. Descartes vol aconseguir un mètode que parteixi de vidències i ens permeti arribar a enunciats o lleis universals. Per tant, considera que tota veritat universalment vàlida ha de ser evident per ella mateixa. A més, per aconseguir aquest sistema es necessita un mètode fiable que permeti distingir allò vertader d'allò fals. El mètode és un procediment, una forma d'ordenar el pensament, dirigint la raó adequadament seguint unes passes correctes.

Evidència:

Quan un concepte ens presenta de forma clara i distinta, l'entenem com evident. El punt de partida del mètode, és acceptar només aquelles veritats evidents en sí mateixes per ser clares i distintes a la nostra raó.

Anàlisi:

La raó pot determinar si les idees són vertaderes o no, però la ment encadena aquestes idees simples i crea idees complexes. Aquest pas exigeix separar les idees complexes en tantes parts simples com estigui composada i d'aquesta manera podrem determinar la certesa de cada una.

Síntesi:

De l'anterior obtenim la certesa de la veritat o falsedat de cada part. Durant la síntesi, però, s'ha de reunificar el que hem desfet.

Enumeració:

Fer recomptes de tot el procés de forma reiterada per evitar l'error, és a dir, revisar tot el procés repetides vegades.

La senzillesa del mètode és perquè qualsevol persona ha de poder seguir-lo usant bé la raó, no n'hi ha prou a tenir un bon enteniment; el que cal és aplicar-lo bé. Precisament aquest serà el propòsit del mètode: ensenyar a guiar bé la raó. Aquest ha de servir a qualsevol disciplina o ciència.

Cogito ergo sum

Cogito ergo sum és la primera veritat de Descartes i sobre aquesta construcció s'edifica la filosofia cartesiana. Si dubtem no ens queda gaire res del que no dubtar, excepte que hi ha un jo que dubta i que, per tant, pensa. Dubtar és una acció mental que requereix un subjecte. No es sap si del que es dubta és real o no, però és innegable que el fet de dubtar implica l'existència d'un "jo pensant". No es necessita demostrar l'existència del "jo pensant" perquè és evident en sí mateixa. La consciència és autoconscient i resulta evident per a ella mateixa. L'ergo no és una conjunció casual ni temporal, sinó consecutiva. El significat del Penso, llavors existeixo és que l'existència es dedueix necessàriament de penso, és la seva conseqüència. El pensament no és la causa de l'existència, és la seva demostració. No pensar no és equivalent a no existir.

Es tracta d'una intuïció, la meva ment pot acceptar sense cap impediment la veritat que expressa, és una intuïció immediata. Es tracta d'una idea clara i distinta i no es necessita pensar per acceptar aquesta veritat immutable perquè és una veritat que no podria deixar de ser-ho mai. A partir d'aquesta evidència es poden deduir les altres necessàries per a seguir el mètode plantejat per Descartes.