El Mètode Grönholm: Anàlisi Crítica de l'Obra de Jordi Galceran

El Mètode Grönholm: Una Crítica al Món Laboral

Els quatre últims aspirants (Ferran Augé, Enric, Mercè i Carles) a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són reunits per procedir a la fase final del procés de selecció. Estan sols en una sala de reunions de les oficines centrals, els quatre junts, i en teoria estan sent observats pels avaluadors (psicòlegs) de l’empresa a través de càmeres ocultes. Mitjançant sobres que surten d’una bústia que hi ha a la sala, els arriben cartes amb les instruccions d’una sèrie de proves d’enginy i simulació a què s’han de sotmetre per avaluar la seva personalitat.

Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran a l’extrem d’acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball.

Anàlisi de l'obra de Jordi Galceran

L'obra de Jordi Galceran, El mètode Grönholm, presenta una estructura àgil i connecta molt bé amb el lector, sent adequada per a l'ESO pel seu llenguatge i expressions. Ha estat un èxit clamorós, ja que reflecteix les tensions i conflictes del món laboral i la competitivitat de la societat contemporània d’una manera còmica.

A més a més, mostra com un ésser humà pot sucumbir davant l’ànsia de poder, la insolidaritat o la mentida, fent aflorar els seus pitjors instints per tal d’obtenir allò que desitja.

Opinió personal sobre El Mètode Grönholm

M'ha semblat un llibre molt bo i he gaudit molt llegint-lo, resultant-me molt amè. L'he trobat interessant i divertit per diversos motius:

• La manera en què actuaven els candidats: discutint, burxant-se, i fins i tot expulsant-se els uns als altres, tot i que només un d'ells fos real.
• La forma com són avaluats: amb proves tan estranyes i ridícules.
• El que “opinen ells” sobre aquest mètode i fins a quin punt estan disposats a dir, fer, inventar-se, mentir i renunciar a tot per aconseguir el lloc de treball.

Crítica al mètode de selecció

Tot i això, el mètode de selecció aplicat en aquesta obra no m’ha agradat gens, ja que el trobo una mica inútil i una pèrdua de temps; és a dir, no el veig eficaç en el món laboral real. M'ha agradat tant que m'agradaria representar-la teatralment, tal com és en realitat.

A qui recomanaria aquesta obra?

Recomanaria aquest llibre a adolescents (pel llenguatge i les expressions) i a gent interessada en com poden ser les entrevistes de treball (tot i que sigui des d’un punt de vista còmic). És un llibre molt fàcil de llegir i, com ja s'ha esmentat, reflecteix les tensions i conflictes del món laboral i la competitivitat de la societat contemporània.