Mètodes d'aprenentatge i teories educatives

Decroly

Centres d'interès. Una forma d'aprenentatge basada en el caràcter global de la percepció i de tota l'activitat mental (mètode global).

3 procediments didàctics:

1. Observació (reconèixer les qualitat sensorials dels objectes, si és tou, gran..)
2. Associació (és relaciona per ordenar, classificar, comparar)
3. Expressió, concreta i abstracta (per mitjà del llenguatge verbal, primer; després fent dibuixos, maquetes)

Maria Montessori

Mètode educatiu vitalista basat en l'activitat i l'educació sensorial. Pedagogia: activa, individualitzada i lliure. Principis educatius: l'autoeducació, llibertat i l'ambient. S'organitza per racons.

Paper orientador = principi de llibertat. El seu material reutilitzat sensorial, el color, el pes, la temperatura (experimenta i manipula).

Agazzi

Material reciclat no comprat. Gran varietat activitats: treballs manuals, joc lliure, cant, activitats de jardineria, llenguatge oral.

Les idees del model conductista

El paper actiu dels subjectes en l'aprenentatge (manipular, experimentar). La importància de seqüenciar els continguts (del simple al complex). El reforç positiu-premi i el negatiu-càstig.

Aplicacions del model conductista

Plans individualitzats/ ensenyament programat/bona planificació/objectius

Teories conductistes

Parteixen del supòsit que tota conducta és una resposta a un estímul. Thorndike (demostrar l'aprenentatge per assaig-error). Watson (creador del terme conductisme, tota conducta és producte de l'associació d'un estímul i una resposta). Skinner (tot individu o organisme és capaç d'interactuar o relacionar-se amb el medi ambient. L'esforç que té un paper clau en l'aprenentatge, és qualsevol esdeveniment ambiental que augmenta la probabilitat que una conducta és repeteixi. Introdueix el concepte d'aprenentatge per condicionament operant). Albert Bandura (teoria de l'aprenentatge social- aprenentatge de l'observació d'un model, l'infant mentre observa els altres adquireix pautes.

Teories cognitives

Piaget (teoria del desenvolupament intel·lectual, pot aprendre a partir de l'experiència. 4 estadis. 1.Sensoriomotor: fins a 2 anys - intel·ligència pràctica, sense representació mental. 2.Preoperatori 2 a 7- diverses formes de representació mental, llenguatge, joc simbòlic. 3.Operacions concretes: 7 a 12-adquisició de la lògica del pensament. 4.Operacions formals a partir 11 pensament hipoteticodeductiu. Assimilació: incorporació de nous coneixements als esquemes mental ja existents o als coneixements previs adquirits. Acomodació: quan la interiorització d'experiències és necessari modificar les estructures cognitives pròpies). Ausbel (aprenentatge verbal significatiu, no és tan important el què s'aprèn sinó el com s'aprèn. 2 dimensions amb 4 aprenentatges. 1. aprenentatge per recepció enfront de l'aprenentatge per descobriment. 2. aprenentatge significatiu enfront de l'aprenentatge mecànic o per repetició)

Teories constructivistes

Vigotski--1.zona de desenvolupament real: s'inclouen totes les activitats que una persona pot realitzar individualment. 2. Potencial: només es poden realitzar amb l'ajut o mediació d'altres. 3. Propoer: inclou els dos.