Mètodes Científics: Deductiu, Inductiu i Hipotètic-Deductiu

El Mètode Deductiu

Mètode que parteix d'unes premisses teòriques donades, i arriba a unes conclusions determinades a través d'un procediment d'inferència o càlcul formal. La veritat de la conclusió es troba ja continguda en les dues premisses inicials.

Crítiques al Mètode Deductiu

• És tautològic: la informació que s'obté a través d'ell és una informació repetitiva continguda en les premisses que usa.
• El mètode deductiu no introdueix informació empírica; no hi ha cap procediment d'introducció de dades empíriques.

El mètode deductiu no és el mètode de les ciències naturals, però sí el mètode de les ciències matemàtiques. Sent bàsicament un mètode lògic-matemàtic, no és un mètode de resolució mecànica dels problemes.

El Mètode Inductiu

Mètode de recerca que, partint d'observacions particulars, arriba a lleis generals. Exemple: "Tots els cignes que he vist són blancs" implica "Tots els cignes que existeixen són blancs".

El Mètode Hipotètic-Deductiu

És el mètode propi de la ciència. Fases:

1. 1. Observació

   S'observa un fet sobre el qual es vol buscar una explicació o elaborar una llei.

2. 2. Construcció d'Hipòtesis

   Davant un fet o regularitat que busca una explicació, es planteja una hipòtesi. Es construeix una teoria o llei que expliqui els fets observats.

3. 3. Deducció de les Conseqüències

   S'elabora una hipòtesi explicativa i se'n dedueixen les conseqüències empíriques i teòriques.

4. 4. Contrastació Empírica

   Es torna a l'experiència per analitzar si les prediccions de la hipòtesi sobre el que ha d'ocórrer són certes o no.

5. 5. Conclusions de la Contrastació

   Després de la contrastació empírica, hi ha dues possibilitats: que l'experiència concordi amb les prediccions de la hipòtesi o que no concordi.

   5.1. Dades en acord amb la hipòtesi

   Que una hipòtesi hagi estat corroborada per un nombre N d'experiències no significa que sigui veritable, sinó solament que fins a aquest moment no ha estat refutada. La veritat científica és una veritat en construcció i no absoluta.

   El caràcter obert de la veritat científica és un tret essencial que mostra la ciència com una disciplina tolerant i en contínua construcció.

   Exemple de B. Russell: El Pollastre

   B. Russell va posar un exemple per mostrar l'error de suposar que les hipòtesis científiques tenen un valor de veritat absolut: el pollastre de Russell.

   5.2. Dades en desacord amb la hipòtesi

   Que la hipòtesi no concordi amb l'experiència. Dues possibilitats:

   • Que la hipòtesi sigui abandonada.
   • Que la hipòtesi sigui reconstruïda amb l'ajuda d'una explicació "ad hoc".

   Si la predicció d'una hipòtesi està en contradicció amb l'experiència, aquesta hipòtesi, per tant, és abandonada. Una experiència contradictòria bastaria perquè la teoria es mostri com a falsa. Això és el que Karl Popper va anomenar falsació. Segons Popper, el propi del mètode científic era no el "ser verificable" sinó el "ser falsable".

El Criteri de Demarcació de Popper

El criteri de demarcació és que la ciència pot falsar-se empíricament i el que no és ciència no. Això no implica que el no científic sigui fals o inútil, sinó que són coneixements o percepcions de la realitat aliens a la contrastació científica i, per tant, aliens a la racionalitat científica.