Mètodes Científics i Estructura Econòmica: Guia Completa

La Ciència i els seus Mètodes

La ciència és una activitat intel·lectual que permet, de manera ordenada i sistemàtica (mètode), validar les lleis que governen la realitat objectiva.

Mètode Inductiu

• Experimentem sobre la realitat concreta.
• Sobre l'experiment i l'examen de molts casos proposem hipòtesis.
• Confirmem la hipòtesi com a llei general.
• Del particular al general.
• De veritats particulars conegudes a una veritat general desconeguda.
• Propi de ciències experimentals.
• Abans d'investigar sabem el que busquem, però no el que trobarem.
• Investigació no dirigida totalment per qui la finança.

Mètode Deductiu

• Observem la realitat.
• Abstraiem.
• Proposem hipòtesis.
• Examinem si es compleixen aquestes lleis en casos particulars.
• Verifiquem la hipòtesi com a llei.
• Del general al particular.
• Partim d'una intuïció sobre el general, per confirmar-ho en el particular.
• Propi de ciències socials, no experimentals.
• Abans d'investigar sabem el que busquem.
• És un tipus de recerca altament dirigida per qui finança la investigació.

Estructura Econòmica

Conjunt de relacions econòmiques estables que es produeixen entre els membres d'una societat en l'àmbit de la seva activitat econòmica.

Tipus de Relacions Econòmiques

Relacions de Producció

Regulen la manera en què cada individu s'insereix en el procés de producció.

Distribució

Determinen la part del producte i de l'excedent que correspon a cada individu o col·lectiu d'individus en el repartiment social.

Consum

Determinen la manera en què s'utilitza la part corresponent a cada individu en funció de la distribució.

Formació Social

Estructura estable que combina modes de producció en un lloc i un moment determinats de la història. Articula els diferents nivells de l'existència social, que són tres:

1. Els recursos materials i intel·lectuals de què disposa cada societat per a la seva subsistència i reproducció en cada moment.
2. Les diferents classes i grups socials, i les relacions establertes entre ells.
3. El conjunt de manifestacions socials que es produeixen en la societat fora de l'esfera de l'activitat econòmica, malgrat que sovint en deriven (superestructura de la formació social): ideologia, cultura, institucions polítiques, religió, etc.

Els dos primers constitueixen la base econòmica d'una formació social, i el tercer el conjunt d'instàncies i institucions no econòmiques.