Mètodes de Comunicació i Formació d'Equips a l'Empresa

Mètodes de comunicació segons els objectius

Models jeràrquics tradicionals

• Notes del departament, consignes operatives
• Reunions de treball
• Reunions de la direcció i amb aquesta
• Entrevistes individuals
• Comunicats interns

Mètodes introduïts pels enfocaments participatius

• Reunions d’intercanvi de crítiques, suggeriments, consells i preguntes dels treballadors
• Grups d’intervenció, cercles de qualitat
• Formació, autoconeixement

Mètodes per a desenvolupar la cultura interna

• Acollida als nous empleats (inducció)
• Revistes i publicacions internes
• Circulars sobre canvis, reorganitzacions, promocions...
• Esdeveniments socials en el marc del treball
• Taulers d’anuncis

Mètodes per a facilitar la retroalimentació

• Enquestes d’opinió
• Bústies de suggeriments
• Avaluació anual

Propòsits dels equips

• La sensació de seguretat
• La satisfacció de necessitats socials
• La pertinença a un equip pot augmentar l’autoestima dels seus membres
• De vegades, els equips es formen per tal d’aconseguir uns objectius que un individu sol no podria assolir.
• Els equips també es poden formar per tal d’aconseguir els interessos (normalment econòmics) de cadascun dels membres de l’equip individualment (sindicats o associacions de professionals).
• La proximitat física és a vegades la raó simple per la qual un equip es forma.

Equips formals

Els equips formals són aquells que han estat conscientment creats i prescrits per l’organització per tal d’aconseguir els seus objectius empresarials.

Equips informals

Un equip informal és una col·lecció d’individus que esdevé un equip a mesura que els seus membres desenvolupen interdependències, s’influencien els seus comportaments i contribueixen a la satisfacció de necessitats mútues. Estan, doncs, basats més en les relacions personals i acords entre els membres que en rols prèviament definits.

La formació d’Equips d’Alt Rendiment

Les etapes de formació d'equips:

1. Forming (formació). En aquesta primera fase els individus es troben per primer cop. Com a conjunt d’individus, encara no formen un equip psicològic. L’activitat principal d’aquesta fase consisteix en descobrir qui són els altres membres de l’equip.
2. Storming (tempesta). En aquesta segona fase de desenvolupament de l’equip es dóna un nivell considerable de conflicte, i pot ser un període incòmode per a alguns o tots els membres. Aquests conflictes es tendeixen a provocar perquè els membres de l’equip intenten establir el seu propi lloc dins l’equip i influenciar el desenvolupament de normes del seu funcionament.
3. Norming (normatives). Amb el temps, els membres de l’equip desenvolupen maneres de treballar, adreçant qüestions referents a qui farà què i com es farà.
4. Performing (rendiment). En aquesta fase, els membres de l’equip coneixen perfectament la seva posició i el seu rol dins de l’equip i, per tant, poden dedicar tota la seva atenció al treball o tasca que cal dur a terme i acomplir els objectius que s’havia proposat.
5. Adjourning (partida). Alguns autors no inclouen aquesta fase final com a part del desenvolupament dels equips perquè, de fet, en representa la dissolució. Aquesta dissolució es pot produir per diferents raons.

La cohesió d’equip és el grau en què els individus de l’equip estan motivats a romandre en l’equip, a cooperar-hi i a continuar compartint perspectives i objectius.