Mètodes Filosòfics, Criteris de Veritat i Problemes Ètics Fonamentals

Mètodes Filosòfics al Llarg de la Història

Mètode Maièutic (Sòcrates, S. IV a.C.)

Establir una resposta definitiva que hagi superat totes les possibles objeccions i sigui l'autèntica veritat.

Mètode Físic Empíric-Racional (Aristòtil, S. IV a.C.)

El coneixement i la recerca de la veritat han de partir de l'observació de la naturalesa, i la raó les ha d'unificar.

Mètode Racionalista (Descartes, S. XVII)

A partir d'unes idees principals, ha de deduir la resta.

Mètode Empirista (Hume, S. XVIII)

Intenta superar l'escepticisme al qual podia conduir aquest mètode.

Mètode Transcendental (Kant, S. XVIII)

És absolutament necessari partir de l'experiència i, després, se li dona unitat i universalitat.

Mètode Analític-Lingüístic (Wittgenstein, S. XX)

Té la missió d'aclarir i explicar els usos del llenguatge, així com els seus límits i possibilitats.

Mètode Fenomenològic (Edmund Husserl, S. XX)

Cal que només es capti allò que és essencial i explicar els fenòmens tal com són realment.

Mètode Hermenèutic (Dilthey, S. XX)

Cal superar el relativisme per conduir-nos a la historicitat de la interpretació.

Veritat Racional i Valor de la Reflexió Personal

Hi ha criteris que ens ajuden a analitzar i decidir sobre les diferents teories filosòfiques:

• Les teories filosòfiques descriptives, és a dir, les descripcions, han de ser objectives, completes, sistemàtiques i ajustades.
• Les descripcions han d'aprofitar els coneixements d'altres ciències; en cas contrari, poden resultar ingènues i superficials.
• Els conceptes que s'utilitzen han de ser ben definits i indicar si són descriptius o bé remeten a alguna propietat real de les coses.
• Quan es fan teories sobre la realitat, cal sotmetre-les a prova.
• Una teoria filosòfica ha de tenir coherència interna i externa.
• La capacitat d'una teoria per criticar les altres i resoldre les crítiques.
• Tota teoria permet treure'n conclusions que poden també ser sotmeses a crítica.
• La filosofia, com a humanització de la realitat, ha de justificar la seva validesa per la forma com concep aquesta humanització.

Els Nou Grans Problemes Morals

Es plantegen a tot arreu i, atesa la gravetat que tenen, provoquen tragèdies greus si no es resolen:

• El valor donat a la vida: el dret a la vida ens obliga a no atemptar contra ella.
• Els deures a la comunitat.
• El poder i el seu exercici.
• Els conflictes d'interessos: la consciència humana és conflictiva perquè topen desitjos i interessos incompatibles.
• Els béns, la seva propietat i distribució.
• La sexualitat, la procreació i la família.
• L'atenció als febles: la natura imposa la llei del més fort.
• El tracte amb els estrangers i amb els diferents.
• El més enllà, la mort, els déus, el sentit de la vida.

Les diferents solucions històriques proporcionen a la filosofia un gruix enorme de coneixements i experiències que ha de conèixer per poder justificar les seves eleccions ètiques.

Criteris Fonamentals

• Evidència subjectiva.
• Aclariment intern de l'evidència.
• Acceptació general:
  • L'experiència moral de la humanitat.
  • Els arguments d'un observador imparcial.
  • El diàleg argumentat.
• Universalitat.
• Coherència.
• Consistència amb altres veritats.
• Eficàcia.
• Predicció de bones conseqüències.
• Argument ad hominem.