Metodologia del Condicionament Clàssic: Tècniques i Aplicacions

Metodologia d'Estudi del Condicionament Clàssic (Part II)

Aquesta secció explora diverses tècniques i metodologies clau dins l'estudi del condicionament clàssic, mostrant com els estímuls que ens informen de l'aparició de conseqüències rellevants atreuen poderosament la nostra atenció i n'estimulen el seguiment.

Automoldejament: Una Tècnica de Condicionament

Rep el nom d'automoldejament perquè s'aconsegueix que el colom picotegi la tecla sense necessitat d'una intervenció elaborada per part de l'experimentador. Aquesta tècnica il·lustra la facilitat amb què els animals poden adquirir respostes condicionades sense reforçament directe de l'experimentador.

Aversió Condicionada al Gust

L'aversió condicionada al gust és un fenomen particularment robust del condicionament clàssic. En aquest procés, el paper d'estímul condicionat (EC) el fa un sabor nou, que s'associa a l'administració d'un tractament que provoca una sensació de malaltia interoceptiva, amb nàusees i trastorns gastrointestinals. El resultat és l'adquisició d'una forta resposta condicionada (RC) d'aversió al sabor, que es pot mesurar indirectament comparant el consum de la substància abans i després del condicionament.

Característiques Clau de l'Aversió Condicionada al Gust:

• S'adquireix amb extrema facilitat i rapidesa (un únic assaig pot resultar suficient).
• Admet un interval entre estímuls (IEE) extraordinàriament llarg (fins a 30 minuts, considerat l'IEE òptim).
• La resistència a l'extinció és molt alta, indicant un aprenentatge durador.

Aquesta capacitat permet aprendre d'una forma ràpida, eficaç i definitiva quins aliments són tòxics, evitant així tornar a ingerir-los de nou. És un mecanisme de supervivència fonamental.

Condicionament de la Por

El condicionament de la por és una altra àrea crucial en l'estudi del condicionament clàssic. En aquests experiments, es presenten associats un so (EC) i una descàrrega elèctrica moderadament intensa i breu (EI), que s'administra en finalitzar l'EC. Els assajos s'efectuen amb un interval de 15 a 30 minuts. L'adquisició de la resposta de por es dóna amb només 3-5 assajos de condicionament.

La resposta condicionada (RC) de por es mesura de manera indirecta amb la tècnica de supressió condicionada (també coneguda com a procediment de la resposta emocional condicionada, REC), elaborada pels reconeguts psicòlegs W.F. Estes i B.F. Skinner.

Fases del Procediment de Supressió Condicionada:

• Primera fase: Condicionament operant a la caixa d'Skinner. S'entrena la rata perquè pressioni una palanca amb una taxa de resposta ben estable a fi d'obtenir, ocasionalment, una petita boleta de menjar com a recompensa o premi, segons un programa d'interval variable.
• Segona fase: Condicionament clàssic. Es retira la palanca i s'inicien els assajos de condicionament clàssic, associant el so (EC) i la descàrrega elèctrica (EI).
• Tercera fase: Avaluació de la por. Es torna a presentar la palanca i, mentre l'animal l'acciona, se li presenta el so (EC). La RC s'avalua pel grau de supressió de la resposta a la palanca; a major supressió, més por s'infereix que experimenta l'animal durant la presentació del so. La força de la RC es calcula amb l'índex o raó de supressió: A/(A+B), on A és el nombre de respostes a la palanca durant la presentació de l'EC, i B, el nombre de respostes durant un període de temps equivalent de línia base. Aquest índex pren valors d'entre 0 (màxima por condicionada) i 0,5 (absència de por condicionada).