Metodologia de programació i intervenció educativa

Avantatges de la programació: evita la improvisació i l'atzar, evita la rutina, estalvia temps i esforç, garanteix la continuïtat de la intervenció, afavoreix l'avaluació

Nivells: 1-la programació general, anual, semestral, trimestral o mensual 2-la programació general s'organitza en blocs de continguts 3-les activitats o actuacions concretes

Elements: -anàlisi de la realitat (atendre necessitats) -planificació de la intervenció: redacció d'objectius, organització de continguts, disseny i temporització d'activitats, selecció d'estratègies metodològiques més adequades -execució o intervenció (sessions) -avaluació (inicial, procés i resultat)

Continguts: elements específics de la programació, referència al què es vol ensenyar i què es pretén assolir els objectius (selecció, jerarquització i organització)

Tipus d'activitats: -expressives: expressió corporal (acrosport) -individuals: habilitats tècniques, capacitats personals i valors (ciclisme) -amb adversari: respecte i reglament (judo) -d'equip: col·laboració entre els membres i oposició amb adversaris (tècniques) -en el medi natural: contacte amb la naturalesa i beneficis saludables (senderisme) -físiques adaptades: diversitat funcional i inclusió esportiva (futbol per cecs)

Criteris disseny activitats: adaptar-se al desenvolupament evolutiu de les persones destinatàries, tenir en consideració l'experiència motriu i coneixements previs de les persones, que l'activitat i metodologia siguin motivadores, nivell d'exigència adequat, que s'ajusti a l'equipament (material, horari, recursos humans)

Recursos: mitjans necessaris per dur a terme les actuacions programades. 4 tipus: espais e instal·lacions, recursos materials, humans i econòmics.

Estils: es concreten en la forma en què es transmeten els continguts durant el període d'intervenció didàctica. Influència: especialitat professional, caràcter de l'alumnat, objectius intervenció, tipus activitat física

-REPRODUCTIUS: persones usuàries reprodueixen un model establert pel professional que dirigeix.

1-Tradicionals: professor indica què s'ha de fer i l'alumne executa ordres. ·Comandament directe: entrenador decideix objectius, continguts, activitats..., esportista es limita a rebre informació. Entrenador explica i dóna exemple, alumne executa, entrenador valora i corregeix. Rendiment mecànic i poca motivació. ·Assignació tasques: professor assigna tasques però dóna certa llibertat, realització de tasques de forma consecutiva. Entrenador necessita responsabilitat de l'alumne. Sessió serveix per avaluar la tècnica. Recomanat per ensenyar habilitat esportiva, condicionament físic…

2-Estils individualitzadors: treballen segons els interessos de l'esportista, avaluació inicial per plantejar reptes, efectius per la motivació ·Treball per grups: professor organitza grups amb un criteri predeterminat (nivell similar, aptituds similars), afavoreix la integració de cada persona per obtenir un major benefici individual ·Ensenyament modular: treball per grups on l'esportista escull entre diverses activitats segons l'interès, més eficient amb més entrenadors, s'utilitza en activitats físiques festives o lúdiques. ·Programa individualitzat: entrenador dissenya i entrega un pla d'entrenament personalitzat per cada esportista, l'esportista va a la sessió amb fulls d'observació i fa autoavaluació. ·Ensenyament programat: semblant al programa individual. el material s'entrega a l'esportista i l'utilitza fora de l'instal·lació, esportista té llibertat en l'aprenentatge.

3-Estils participatius: participació dels esportistes en el procés d'ensenyament-aprenentatge a través de la col·laboració entre participants ·Ensenyament recíproc: treball per parelles o de 3, 1 fa tasques terminades, els altres les correccions necessàries, facilita l'aprenentatge ·Grups reduïts: professor organitza en subgrups, distribució de rols que seran rotatius, feedback dels mateixos membres. ·Microensenyament: grup en subgrups de 5 o 6, dirigits per un alumne que farà les funcions de líder

4-Estils socialitzadors: fomenten actituds, valors i socialització, deixant en segon pla els aprenentatges motors i conceptuals. Treballen en grup donant valors com solidaritat, cooperació, respecte, convivència. Formació social, integració al grup i cohesió. 

-PRODUCTIUS: persones usuàries adquireixen un rol actiu en desenvolupament d'intervenció, participació activa dels esportistes, tècniques d'ensenyament que fomenten indagació, yibure explotació o creativitat

1-Estils cognoscitius: impliquen la realització que suposen un repte per les capacitats perceptives i cognitives de les persones participants. ·Descobriment guiat: professor dissenya camí per aconseguir l'objectiu previst, l'alumne el segueix buscant respostes i resolent tasques, la superació d'una situació permet l'accés a la següent, camí induït sense donar les respostes, útil per l'aprenentatge de tècniques noves en habilitats específiques. ·Resolució de problemes: dissenya problema motriu i esportista haurà de solucionar-lo de manera yibure e individual, no es donen indicis, allunyament de la dependència del professor, genera a esportista reflexió dels moviments tàctics esportius, posicions, sistemes de joc i estratègies.

2-Estils creatius: major grau d'implicació activa del alumnado en elecció i realització d'activitats, esportista pot escollir lliurement les activitats motrius i impulsar la creació de nous moviments, alumne pren totes les decisions, l'objectiu és potenciar la expressió amb l'experimentació i creativitat, treball per projectes millora capacitat de treball en equip, aprenentatge autònom, creativitat, assimilació d'aprenentatges, raonament crític i educació en valors.

Avaluació: l'objectiu és comprovar si s'ha aconseguit el que s'havia proposat, si s'han complert o s'estan complint els objectius previstos.-Metaavaluació: avaluar la pròpia avaluació -Avaluació inicial: ajuda a determinar punt de partida -Avaluació formativa: realitzada durant tot el procés -avaluació final o sumativa -Avaluació continuada: referent a les anteriors -eteroavaluació: la fa una persona a una altra -Autoavaluació: uno mismo -Coavaluació: la fa uno a otro y viceversa -Avaluació interna: la fa el sujeto que está dentro del aprendizaje (profesor) -Avaluació externa: no está dentro (inspector d'educació)