Metodologies d'aprenentatge en educació física

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,76 KB

1. Enfocaments analítics i globals

Analític pur: La tasca es descompon en parts i l'execució comença per la part que el professor considera la més important; successivament s'aniran practicant aïlladament tots els components. Una vegada fet així, es procedirà a la síntesi final.

Analític seqüencial

La tasca es descompon en parts. La pràctica comença amb l'execució de l'element que, en la seqüència temporal d'execució, va primer; després es practicarà també de forma aïllada el que va en segona posició i així successivament per a procedir a la síntesi final.

Analític progressiu

La tasca es descompon en parts/elements. La pràctica comença amb l'execució d'un sol element i, un cop dominat aquest, s'hi van afegint progressivament elements nous fins a la realització complexa de la tasca. Ex.: Atletisme — salt de llargada (1, 1+2, 1+2+3… progressivament)

Global modificant la realitat

Execució íntegra de la tasca proposada, però les condicions de realització es modifiquen de manera que, al principi, l'execució es vegi facilitada. A poc a poc, segons l'alumne vagi adquirint domini, les condicions d'execució se li aniran presentant més i més semblants a les reals.

Global amb polarització de l'atenció

Execució íntegra de la tasca proposada, però se sol·licita a l'alumne que es fixi o pari esment en algun aspecte de l'execució. D'una manera progressiva, el professor pot fer que l'alumne vagi dominant una sèrie d'aspectes, des del fonamental i senzill fins al complex i complementari.

Global pur

Execució íntegra de la tasca proposada.

2. Capacitats i franges d'edat

  • Resistència: aeròbica — totes les edats; anaeròbica — 10–18 anys.
  • Força: màxima — 12–18 anys; força ràpida — 6–13 anys.
  • Velocitat: 6–13 anys.
  • Flexibilitat: 6–13 anys.

3. Maduració sexual en l'adolescència

Dels 11 i 12 anys fins als 13 i 14 anys: començament de la maduració sexual i ejaculació.

4. Tipus de tasques segons el grau de definició

  • Tasques definides. Em diuen com he de fer-ho i què fer: per exemple, entrada a cistella i que entri la pilota; he de nedar braça d'una manera exacta (els braços d'aquesta manera, el moviment així, etc.).
  • Tasques semidefinides. Em diuen què fer però no com fer-ho; individualment jo decideixo la forma d'execució. Per exemple: he de nedar braça però no em diuen com nedar-la.
  • Tasques no definides. Lliure, sense un objectiu concret; no se solen fer sovint, només de tant en tant.

Entradas relacionadas: