Metodologies Educatives a l'Etapa Infantil: Guia Completa

Estratègies Metodològiques Consolidades

Les Rutines com a Eix de la Intervenció

Les rutines o activitats de la vida quotidiana són accions que es repeteixen diàriament, de forma regular, aproximadament a la mateixa hora. Determinen l’organització del temps i els ritmes naturals de la vida dels nens. Es plantegen amb diverses finalitats:

• Atendre les necessitats bàsiques dels nens adequadament.
• Iniciar-los en l’adquisició d’habilitats i hàbits per desenvolupar l’autonomia.
• Ajudar-los a adquirir sentiments de benestar, estabilitat, seguretat i confiança.

Tipus de Rutines Essencials

Les rutines essencials són:

• Alimentació: hàbits alimentaris, d’higiene i socialització.
• Higiene.
• Descans: horari de migdiada segons l’edat i ritme de les activitats adaptat als descansos.
• Vestit: relació afectiva privilegiada amb l’adult (nadons) i autonomia (nens).
• Acolliment i comiat.

Metodologia de l'Educador en les Rutines

Convé que l’educador segueixi aquesta metodologia:

• Procurar un entorn de relaxació, tranquil·litat i receptivitat.
• Establir una interacció afectuosa, respectuosa i recíproca amb el nen.
• Crear situacions favorables per a l’aprenentatge.
• Promoure la iniciativa del nen d’acord amb les seves capacitats i el seu procés maduratiu.
• Presentar la rutina abans de realitzar-la i explicar-la durant el procés per fomentar la seguretat i la participació.

El Joc com a Metodologia Central

El joc és la metodologia per excel·lència de les activitats en l’etapa infantil, ja que els nens juguen constantment i aprenen jugant. El joc lliure sorgeix de manera natural i espontània, però la presència o la interacció de l’adult poden condicionar-lo. A mesura que el nadó creix, s’introdueixen modalitats dirigides amb una finalitat concreta.

Tipus de Joc i Rol de l'Educador

L’educador es limita a posar els recursos a l’abast dels nens i vigilar que no sorgeixin rivalitats. Una disposició adequada ensenya els nens a organitzar-se i triar. Segons els recursos i la finalitat, existeixen diversos tipus de joc:

• Joc sensoriomotriu (entre 6 i 24 mesos): repetició d’accions gratificants.
• Joc de construcció (cap als 12 mesos): accions elementals que es tornen complexes en paral·lel al desenvolupament.
• Joc simbòlic (cap als 24 mesos): representació mental d’un objecte per simular vivències.

La Panera dels Tresors (6-12 mesos)

Joc destinat a explorar i descobrir objectes en una panera, típicament entre els 6 i 12 mesos.

Organització de la Panera

L'organització requereix:

• Materials d’ús quotidià, naturals o reciclats.
• Panera sòlida, estable i de dimensions adequades en un racó còmode.

Desenvolupament de l'Activitat

El desenvolupament inclou:

• Durada d’uns quinze minuts.
• Accés a la panera en grups de tres.
• Intervenció de l’educador limitada a donar seguretat i confiança.
• Avaluació individual mitjançant una pauta d’observació.
• Renovació dels objectes per introduir estímuls nous.

El Joc Heurístic (12-24 mesos)

Aquesta metodologia s'aplica entre els 12 i els 24 mesos.

Selecció de Materials per al Joc Heurístic

La selecció de materials inclou:

• Objectes: reciclats i fàcilment manipulables.
• Bosses: tantes com tipus d’objectes.
• Recipients o contenidors: de fusta o metall, sense tapa o oberts per tots dos costats.
• Focus de material: piles d’objectes o contenidors en quatre o cinc punts de l’aula.

Desenvolupament i Avaluació

El desenvolupament es caracteritza per:

• Durada d’una hora aproximadament, dues vegades per setmana.
• Formació de grups de 8 a 10 infants.
• Consta de dues parts:
  • Exploració i combinació espontània.
  • Recollida orientada per l’educador.
• Ubicació de l’educador en una cantonada estratègica per observar i ser observat.
• Avaluació individual mitjançant una fitxa d’observació.

Els Centres d’Interès

Organització d'un Centre d'Interès

Per organitzar un centre d’interès:

• L’educador escull el centre segons els interessos de l’alumnat i les finalitats.
• La motivació és l’arrencada del centre a partir de l’aparició d’alguna cosa diferent a l’aula o ambientació.
• Es requereix un espai recognoscible, estructurat i ampli.
• El temps destinat depèn de l’interès i si aquest es manté, així com del calendari.

Activitats Clau

Les activitats es dissenyen i planifiquen a la programació, incloent:

• Observació o reconeixement directe.
• Associació i comparació.
• Experimentació.

Cal integrar les rutines o activitats quotidianes en el centre d’interès com a elements importants.

Els Racons de Joc Simbòlic

Els racons són un recurs pedagògic que consisteix en la creació d’espais de joc organitzats a l’aula segons un tema.

• Es basen en el joc simbòlic, per això són apropiats a partir dels 2 anys.
• Permeten als nens recrear escenaris i activitats de la realitat exterior adaptats al seu abast.
• Es poden orientar cap a treballs més específics.

Organització dels Racons

Per organitzar un racó, cal:

• L’educador escull racons simultanis de diferents temes.
• Cal trobar l’espai idoni per a cada racó a l’aula.
• El temps destinat és variable.
• Els materials han de ser suficients per no entorpir el joc i ocupar un lloc fix.
• S’ha de procurar que hi hagi més objectes reals que joguines.
• L’educador ha de fomentar la participació i cuidar la presentació i el manteniment dels materials.

El Joc i la Intervenció Educativa

La utilitat dels racons depèn de la intenció educativa.

• L’educador pot presentar els racons per incentivar la curiositat i l’exploració.
• Els nens poden triar com distribuir-se sempre que no es produeixin aglomeracions.
• Els racons afavoreixen l’intercanvi i la relació afectiva i social.
• L’educador pot utilitzar els racons per estimular el llenguatge.
• La intervenció de l’educador ha de ser espontània i produir-se a la mateixa alçada que els nens.

Els Tallers: Experimentació i Habilitats

Els tallers són un recurs pedagògic que consisteix en la posada en pràctica, durant un període limitat, d’una tècnica o un tema concrets per experimentar, explorar i buscar solucions.

• Fomenten les habilitats tècniques, la interacció amb els iguals i amb l’entorn i l’expressió espontània.
• S’utilitzen espais diferenciats, materials específics i tècniques dirigides.
• Es poden començar a partir dels 12 mesos.

Organització i Desenvolupament d'un Taller

Per organitzar i desenvolupar un taller:

• Es requereix una persona de suport a causa de la necessitat de materials especials i una atenció individualitzada.
• El temps destinat no pot ser llarg i inclou la preparació, la recollida i l’aplicació d’hàbits.
• Cal condicionar l’espai de l’aula o, en el cas d’un taller molt específic, buscar un altre lloc.
• Treballar amb nens petits suposa certa complicació, per la qual cosa no preval el resultat.

Els Bits d’Intel·ligència

Els bits d’intel·ligència són petites unitats d’informació en forma de targetes amb imatges grans i definides, acompanyades d’un estímul auditiu que enuncia el que representen.

• L’educador va passant les targetes amb un ritme ràpid als nens, asseguts a terra.
• Es necessiten un entorn adequat i un moment en què els nens estiguin descansats per evitar distraccions.
• Els bits s’agrupen per categories de conceptes amb trets similars.
• L’aplicació és flexible, però les imatges han de seguir el mateix ordre.
• Es poden començar a utilitzar entre els 6 i 12 mesos.

Cap a una Escola amb Metodologies Més Actives

Les metodologies actives promouen que els nens es converteixin en els protagonistes del seu aprenentatge i que aquest sigui el més autònom, competent i crític possible. Són una prolongació dels principis pedagògics existents, però en un entorn més facilitador i amb una teoria més elaborada. Les Tecnologies de l’Aprenentatge i Coneixement (TAC) afavoreixen l’aplicació d’aquestes metodologies.

El Treball en Entorns Digitals (TAC)

Els entorns digitals són atractius i accessibles i generen una gran motivació. No han de desplaçar altres vies d’accés al coneixement d’objectes i vivències reals. Es disposa d’aquests recursos:

• Pissarres digitals i tauletes: accés a continguts i recursos interactius il·limitats.
• Aplicacions i recursos digitals: per treballar pràcticament totes les àrees.
• Robòtica: activitats de programació que permeten aprendre de forma manipulativa a través de reptes.
• Ludificació: ús del joc, amb suport digital, associat a un sistema de recompenses en funció dels objectius i els assoliments.

L’Assemblea de Classe

L’assemblea és una metodologia d’intervenció en la qual els nens es reuneixen al voltant de l’educador per reflexionar, conversar i compartir idees i vivències dins del grup.

• El grup seu en rotllana a terra, de manera que els nens inhibits o en procés d’adaptació estiguin a prop de l’educador.
• Es genera un espai de trobada i comunicació amb diferents finalitats:
  • Conversar sobre fets, emocions, comportaments, normes, conflictes, etc.
  • Parlar sobre el que es farà.
  • Dur a terme certes activitats (passar llista, saludar, cantar, etc.).
• Dura entre cinc i quinze minuts segons els temes, l’interès i l’edat per mantenir l’atenció dels nens.

Treball per Ambients d'Aprenentatge

El treball per ambients suposa una organització del centre en diferents espais d’aprenentatge.

• Promou la interacció social, l’exploració, la creativitat i l’adquisició de coneixements, habilitats i actituds.
• Els ambients han de ser intuïtius i facilitadors de l’aprenentatge.

Organització de l’Espai i el Temps

L’organització de l’espai i el temps implica:

• Suposa la transformació de les aules i fins i tot altres espais.
• Cal procurar cobrir les tres àrees d’experiències.
• Cada ambient s’organitza en diferents microespais, amb materials i elements de joc per interactuar i experimentar lliurement.
• El temps destinat depèn del centre.

Agrupació dels Infants per Ambients

Els nens procedeixen de diferents aules i nivells perquè interactuïn fora del grup de referència. Existeixen agrupacions diverses:

• Lliure circulació:
  • Amb permanència o sense.
  • Amb aforament limitat.
  • Amb aforament limitat per edats.
• Agrupació preestablerta: de forma aleatòria o premeditada i amb rotació d’ambients i grups variable.
• Agrupació fixa: els grups no es modifiquen en un període llarg.
• Agrupació variable: segons el recompte individual d’ambients en els quals ja ha estat el nen.

El Paper de l’Educador en els Ambients

El paper de les educadores i els educadors es defineix en dos àmbits:

• Àmbit organitzatiu: es coordinen i assumeixen la funció d’educador de l’ambient, no del grup classe.
• Àmbit pedagògic: acompanyen els nens per donar-los seguretat, però els cedeixen el protagonisme.

El Treball Col·laboratiu

El treball col·laboratiu promou l’intercanvi i la convivència i disminueix l’estereotipació social i la discriminació.

• Es pot implementar, sobretot, en el segon cicle.
• Es creen grups heterogenis, preferentment estables en favor de la cohesió i confiança.
• Les activitats requereixen la participació de tot el grup, però l’aportació individual és diferenciada per fomentar la cooperació.
• L’educador facilita, modera, regula i observa per mantenir la col·laboració.

El Treball per Projectes

El treball per projectes és una iniciació al mètode científic.

• Els nens proposen, de manera més o menys directa, els temes que volen investigar.
• L’educador procura els mitjans perquè els nens arribin al que volen saber.
• Té continuïtat en etapes superiors amb l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).

Cap a una Escola Més Humana

La Teoria de les Intel·ligències Múltiples

La teoria de les intel·ligències múltiples estableix que totes les persones disposen de vuit intel·ligències i que cadascuna funciona de manera diferent en cada persona.

• Cada intel·ligència es pot desenvolupar fins a cert nivell en funció de l’estimulació que rebi.
• Cada nen té una forma particular de pensar i aprendre, per això disposa de capacitats diferents en cada intel·ligència.
• L’acció educativa ha de treballar el potencial de cada intel·ligència en cada nen en favor del desenvolupament integral.

Les Vuit Intel·ligències

• Intel·ligència lingüística: lectura, escriptura, parla o escolta.
• Intel·ligència lògicomatemàtica: càlcul, raonament lògic o resolució de problemes matemàtics.
• Intel·ligència espacial: visualització mental d’idees, volums, imatges i espais.
• Intel·ligència musical: ritme, entonació o audició.
• Intel·ligència corporal i cinestèsica: motricitat fina i global.
• Intel·ligència intrapersonal: identificació d’emocions i pensaments i maneig de les conductes pròpies.
• Intel·ligència interpersonal: comprensió i relació amb els altres.
• Intel·ligència naturalista: món natural.

La Coeducació i la Igualtat de Gènere

La coeducació pretén superar el sexisme i l’androcentrisme a través de mecanismes oportuns per avançar cap a una veritable i efectiva igualtat entre gèneres.

• Usa un llenguatge no sexista en l’acció educativa i la relació amb les famílies.
• Opta per material curricular coeducatiu i joguines sense adscripció de gènere.
• Dissenya activitats que trenquen estereotips de tasques o rols.
• Proporciona tots els models de masculinitat i feminitat.
• Potencia el desenvolupament de les màximes capacitats al marge del gènere.
• Procura la complementarietat en els agrupaments de joc i activitats.

L’Educació Inclusiva i Intercultural

L’educació inclusiva implica que tots els nens aprenen junts, independentment de l’origen, les condicions personals o les necessitats específiques de suport educatiu.

• Defensa l’escolarització primerenca i els grups homogenis d’edat, però heterogenis en necessitats i competències.
• El model integrador focalitza el dèficit, per això intenta compensar-lo. El model inclusiu se centra en l’entorn perquè ofereixi oportunitats d’aprenentatge.
• La inclusió afecta els ambients, els recursos i les estratègies educatives individualitzades.
• L’educació intercultural reconeix, accepta i incorpora la diversitat cultural sense prejudicis ni estereotips.

L’Educació Emocional

L’educació emocional potencia el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral dels nens. La gestió adequada de les emocions afavoreix l’autoestima, el benestar i el desenvolupament psíquic i cognitiu.

Es planteja els següents objectius:

• Crear oportunitats per parlar d’emocions i sentiments.
• Ajudar a identificar-los i valorar-los.
• Oferir propostes d’actuació.
• Aprendre a escoltar de forma activa i ser empàtic.
• Practicar tècniques de respiració i relaxació.

L’Educació Lenta (Slow Education)

L’educació lenta planteja desaccelerar els ritmes educatius per adaptar-los als ritmes d’aprenentatge reals dels nens. El respecte pel temps natural individual per realitzar activitats genera aprenentatges sòlids.

• Valora el desenvolupament personal i els processos per sobre dels resultats.
• És compatible amb les estratègies següents:
  • Aprenentatge col·laboratiu.
  • Foment de la creativitat i el descobriment.
  • Participació en decisions del procés de treball i les activitats.
  • Pràctica de la reflexió, l’escolta i l’argumentació.