Mètrica i Ritme en Poesia: Guia de Convencions Sil·làbiques i Accentuals

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

La Mètrica i el Ritme: Convencions Mètriques en Poesia

La mètrica dona una doble forma al llenguatge poètic:

  • Forma prosòdica: combinació de síl·labes, accents i entonacions.
  • Forma mètrica: patrons rítmics abstractes que acullen el material lingüístic.

La mètrica és una de les figures de dicció repetitives.

Sistema Lingüístic i Sistema Mètric

En un discurs verbal organitzat segons criteris sonors exigits per una mètrica, conflueixen dos sistemes:

  1. El que regeix les regles gramaticals de la llengua.
  2. El que regeix les regles de la mètrica utilitzada.

Regles de Superposició dels Sistemes Gramatical i Mètric

  1. La frontera de vers ha de coincidir amb una frontera de mot.
  2. Entre el darrer accent màxim i la frontera de vers no hi pot haver cap frontera de mot.
  3. El darrer temps fort del vers ha d’estar ocupat per un accent.

La Mètrica Sil·làbica

Conceptes Clau de la Mètrica Sil·làbica

Isosil·labisme
Tots els versos que integren un poema tenen el mateix nombre de síl·labes.
Anisosil·labisme
Els versos no tenen el mateix nombre de síl·labes. L'anisosil·labisme és característic de les cançons de gesta espanyoles, com, per exemple, el Cantar de Mio Cid, en les quals la difusió és oral en origen i els versos tenen nombres de síl·labes diferents entre si.
Vers masculí
Acaba amb un mot agut.
Vers femení
Acaba amb un mot pla o esdrúixol.

Classificació de la Mètrica Sil·làbica

  • Isosil·làbica:
    • Art menor (sense cesura o amb cesura)
    • Art major (amb tall o amb cesura)
  • Anisosil·làbica

La Mètrica Accentual

Té com a objectiu originar la repetició d’una mateixa seqüència al llarg de tot un vers o de tot un poema.

En les llengües clàssiques, com el llatí o el grec, hi havia síl·labes llargues i síl·labes breus. En funció de la combinació de síl·labes llargues i breus, es generaven els anomenats peus mètrics. Diversos peus mètrics repetits de manera recurrent formaven un vers.

Com que en català no existeixen síl·labes llargues i breus, alguns poetes van proposar adaptar el sistema clàssic a les síl·labes tòniques i àtones.

Principals Peus Mètrics Adaptats al Català

Dàctil
TAA (Tònica - Àtona - Àtona)
Troqueu
TA (Tònica - Àtona)
Amfíbrac
ATA (Àtona - Tònica - Àtona)
Iambe
AT (Àtona - Tònica)
Anapest
AAT (Àtona - Àtona - Tònica)

Entradas relacionadas: