Microhabilitats i Macrohabilitats: Comunicació Eficaç

Microhabilitats i Macrohabilitats

Les macrohabilitats que ha de dominar un usuari per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles són: comprensió (escoltar i llegir) i expressió (parlar i escriure). Les microhabilitats són les destreses específiques dins de cada macrohabilitat (per exemple, les exposicions són una microhabilitat de l'expressió oral: parlar).

Habilitats Orals i Escrites: Diferències del Canal

Canal oral / escrit:

• Canal auditiu / visual.
• El receptor percep successivament / simultàniament.
• Comunicació espontània / elaborada.
• Comunicació immediata / diferida.
• Comunicació efímera / duradora.
• Molts codis no verbals / pocs codis no verbals.
• Context important / context poc important.

Tipus de Textos Orals

Singulars / duals / plurals.

Microhabilitats de l'Expressió Oral

1. Planificar el discurs (analitzar la situació).
2. Conduir el discurs (conduir el tema, iniciar).
3. Negociar el significat (adaptar el grau d'especificació).
4. Produir el text (facilitar la producció).
5. Aspectes no verbals (controlar la veu).

La Comprensió Oral: L'Escolta

Escoltar és comprendre el missatge i comporta una actitud activa i receptiva. Característiques de l'escolta quotidiana:

1. Escoltem amb objectius determinats.
2. La majoria de vegades que escoltem podem veure qui parla.
3. Donem feedback a qui parla.
4. El discurs pronunciat es trenca en molts fragments breus.
5. Els estímuls sensorials ens donen informació.
6. El llenguatge és diferent de l'escrit i de l'oral usat en contextos més formals.

Microhabilitats de la Comprensió Oral

1. Reconèixer (fonemes, morfemes...).
2. Seleccionar (paraules rellevants d'un discurs).
3. Interpretar (comprendre la intenció).
4. Anticipar (preveure el tema).
5. Inferir (dades de l'emissor, edat, sexe).
6. Retenir (recordar paraules, frases, idees).

La Comunicació Verbal: Ortoèpia

Normes en l'ús de l'estàndard oral del valencià:

• Vocals tòniques: 7 vocals en posició tònica. Vocals tòniques obertes i tancades, e i o: dona i daona, saget i set.
• Vocals àtones: Cinc vocals. Les vocals i i u tenen com a correlat no vocàlic les semivocals [j] i [w] respectivament: [j] hiena, feia; [w]: pasqua, aigua.
• Consonants oclusives: Sordes (p, t, k), sonores (b, d, g).
• Accentuació: Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar porten l'accent en la vocal i. Exemples: somia (somia), estalvien (estalvíen).