Microorganismes i cicles biogeoquímics

Viroides

Són partícules infeccioses extremament senzilles, són molècules d’ARN de cadena senzilla, tenen una mida petita i es repliquen utilitzant el sistema de transcripció de la cèl·lula hoste.

Prions

Són entitats biològiques de naturalesa proteínica que causen malalties a l’ésser humà i als animals, aquestes proteïnes es troben ancorades a la membrana plasmàtica.

Arqueus

Són microorganismes procariotes que no tenen nucli ni orgànuls membranosos i presenten un sol cromosoma circular, com els bacteris.

Bacteris

Són microorganismes procariotes que no tenen nucli ni orgànuls membranosos, com per exemple el cloroplast i mitocondris. N’hi ha d’autòtrofs i d’heteròtrofs, són organismes indispensables per mantenir els ecosistemes, perquè contribueixen de manera decisiva al reciclatge de la matèria a la biosfera i a mantenir els cicles biogeoquímics.

Cocs

Tenen forma esfèrica, poden aparèixer aïllats, en grups de dos, en cadenes, en agrupacions irregulars o en forma de raïm o en masses cúbiques.

Bacils

Són bacteris allargats i cilíndrics, en forma de bastonet. Poden parèixer aïllats o agrupats de diverses maneres, en parelles, en cadenes o en palissada.

Formes helicoidals

Poden ser corbats, en forma de coma, helicoidal rígida o en forma helicoidal flexible.

Protozous

Organismes eucariotes, unicel·lulars i heteròtrofs, són mòbils i responen activament als estímuls de l’entorn.

Algues

Organismes autòtrofs fotosintètics, contenen clorofil·la i altres pigments. Són unicel·lulars i solen tenir flagel per desplaçar-se.

Cicle biogeoquímic

És el moviment dels bioelements entre el medi natural i els éssers vius. Els microorganismes descomponedors, bacteris i fongs, transformen la matèria orgànica en inorgànica i gràcies a això, la poden reutilitzar els organismes productors per elaborar nova matèria orgànica i permetre el manteniment de la vida. Els cicles + imp en què intervenen els diferents microorganismes són el cicle del nitrogen, del ferro i del sofre.

Cicle del nitrogen

El N és un compost molt important per als éssers vius, però només alguns tipus de bacteris són capaços de captar-lo, fixar-lo i transformar-lo en compostos per tal de que els éssers vius els puguin utilitzar. Hi ha tres classes de processos on el nitrogen es transforma en un compost que es pugui fer servir:

Fixació del nitrogen

Consisteix a transformar el nitrogen atmosfèric en amoníac i en ions amoni. Es la reacció que necessita més energia: calen 16 ATP per trencar una molècula de N. En aquesta transformació hi dels organismes, com ara les plantes, no tenen.

Amonificació

Aquest procés consisteix a transformar el nitrogen de les restes orgàniques en ió amoni. Se n'encarreguen determinats bacteris i fongs. Certa quantitat d'aquest compost s’escapa de l’atmosfera de gas.

Nitrificació

Es la transformació que fan certs tipus de bacteris, anomenats nitrificants, de l'ió amoni, forma reduïda, en nitrits forma en la qual el nitrogen el poden assimilar les plantes i els mars. ULOGIA