Microorganismes: Estructura i Classificació dels Bacteris

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,16 KB

Introducció als Microorganismes

Els microorganismes són éssers vius de mida microscòpica. Per observar-los, és necessari utilitzar el microscopi òptic o electrònic.

  • Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
  • Poden ser autòtrofs o heteròtrofs.

Dominis de la Vida i Microorganismes

Els microorganismes es troben en els tres dominis en què es divideix la vida:

  1. ARCHAEA (Arqueobacteris)
  2. BACTERIA (Bacteris)
  3. EUKARYA (Eucariotes)

Els dos primers dominis (Archaea i Bacteria) integren microorganismes procariotes, mentre que el tercer (Eukarya) integra organismes eucariotes. Dins d'Eukarya, hi ha microbis que pertanyen al grup dels protoctists.

Nota sobre els Virus

Els virus no són considerats éssers vius, sinó simplement matèria viva.

El Domini Bacteria: Característiques i Morfologia

Característiques dels Bacteris

Els bacteris són:

  • Unicel·lulars.
  • D'estructura procariota (sense nucli definit).
  • No tenen orgànuls cel·lulars delimitats per membrana, només mesosomes i ribosomes.

Morfologia Bacteriana

L'estructura externa s'anomena paret, que protegeix i dona forma al bacteri. Hi ha quatre formes diferents:

  • Bacils: Forma de bastó.
  • Cocs: Forma esfèrica.
  • Espirils: Forma de bastó caragolat.
  • Vibrions: Forma de coma ortogràfica.

Estructura Cel·lular Bacteriana Detallada

Components Bàsics

L'estructura bacteriana es compon de:

  • Càpsula bacteriana (pot faltar)
  • Paret bacteriana
  • Membrana plasmàtica
  • Citoplasma (amb hialoplasma o citosol i morfoplasma)
  • DNA bacterià

Càpsula Bacteriana

És una capa mucosa de diferents polisacàrids que envolta la paret bacteriana. Només la presenten alguns bacteris. És externa, i com més a l'exterior es troba, més es degrada.

Paret Bacteriana

És una coberta rígida que dona forma a les cèl·lules bacterianes. La tinció de Gram permet diferenciar dos tipus de bacteris:

  • Bacteris Gram Positius (Gram+): Queden de color blau. La paret és monoestratificada i està formada per una capa gruixuda de peptidoglicans.
  • Bacteris Gram Negatius (Gram-): Queden de color vermell. La paret és biestratificada, ja que té una capa basal fina de peptidoglicans sobre la qual hi ha una membrana externa.

Membrana Plasmàtica

És la coberta que envolta el citoplasma, constituïda per una membrana de tipus unitari de 75 Å. La membrana conté nombrosos sistemes enzimàtics que intervenen en:

  1. Dirigir la replicació del DNA bacterià per mitjà de la DNA-polimerasa.
  2. Dur a terme la respiració bacteriana.
  3. Realitzar la fotosíntesi en els bacteris fotosintètics.
  4. Assimilar nitrogen en forma de NO₃⁻ o NO₂⁻.

Ribosomes i Inclusions

  • Ribosomes: Estructures encarregades de la síntesi proteica.
  • Inclusions: Grànuls de substàncies de reserva que el bacteri sintetitza en moments d'abundància.

Orgànuls Especials

Els cianobacteris i els cloroxibacteris presenten orgànuls cel·lulars interns delimitats per una membrana semblant a la plasmàtica anomenats tilacoides. Tipus d'orgànuls especials:

  • Vacúols de gas
  • Clorosomes
  • Carboxisomes

Elements Genètics i de Locomoció

Cromosoma Bacterià

És una doble cadena circular d'DNA. Alguns elements genètics tenen la capacitat reversible d'integrar-se en el cromosoma bacterià; aquests reben el nom d'episomes.

Flagels

Són prolongacions fines amb una longitud que pot ser diverses vegades més gran que la del bacteri. Segons la seva disposició, poden ser:

  • Monòtrics (un sol flagel)
  • Lofòtrics (un feix de flagels en un pol)
  • Amfítrics (un flagel o feix a cada pol)
  • Perítrics (flagels distribuïts per tota la superfície)

Els bacteris que no tenen flagels s'anomenen àtrics.

Pèls (Pili) i Fímbries

Els pèls s'utilitzen per adherir-se a altres superfícies i es componen de molècules de la proteïna pilina. Poden ser:

  • Pèls de conjugació o pèls sexuals.
  • Pèls d'unió o fímbries.

Les fímbries són pèls curts; hi pot haver-n'hi fins a 200 per bacteri. Les utilitzen per adherir-se a diferents superfícies, com la interfase aigua/aire i la superfície de les cèl·lules hoste.

Entradas relacionadas: